Pi de la Serra

Tocava algunes de les seves peces  la festa major de l'Ametlla. I varem anar. Peró tinc una petita historia sobre aquest home, que no canta molt be, tampoc es un virtuós de la guitarra, però els te molt ben posats. I mal parlat.Seva es la frasse que si el fp volssin no veuriem la llum del sol. Els seus pares tenien una ferreteria a la travessera de Gracia,al costat del cine Delícies/Bailen i encara que no hi compràvem mai res, passejant passàvem per davant. No recordo ara si va venir a tocar al cole amb el Serrat, la Guillermina, i el Barbat. El que si fèiem algunes nits, amb el Rafael i el Pito, era anar a Radio Joventut, Zaragosa,77, on el Bach, el Pallardo i un altre parlaven de jazz a la una de la matinada al programa "El mil por mil". I també moltes nits hi era el Francesc Pi de la Serra que explicava com va néixer el blues i posteriorment el jazz i el rock. La seva  teoria es que la van portar els esclaus africans a Amèrica. Curiosament, ahir, 50 anys desprès, va explicar el mateix que jo tan li havia sentit. Per casa trovare ho un casette "Pi de la Serra Madrid", un concert que va donar a la universitat i on els va traduir la lletra de la cançó abans de cantarla. A mi m'agrada la seva primera època. Quan era setze jutge. Era es masia treballat, versiona peces importants de blues i amb això fa una gran feina perquè sinó aquí no arribaria. Títols seus que tenim son Tramuntana epigramàtica, El burges, H9omenatge en Mi,Passejant per Barcelona, Ai, Reparada, Cançó de l'atzar, A poc a poc, La vida senzilla i Blaus.