Oriol Maspons

Ha mort als 84 anys No em queia especialment simpàtic. Era un bon fotògraf i tan fotografiaba la Gauche Divine a la que no se ben be si hi pertanyia, com els barris obrers i la seva misèria.Jo l'havia vist a la piscina del Oller, amb la seva model que mai va arribar a ser res però que s'ho pensava estant amb ell, i amb el seu parell e gossos /rates, ja se'l endivinava de mal geni. Per això se'l va arribar a comparar amb Dalí a qui  va conèixer. Jo si hagués d'escollir prefereixo al Miserachs o al Pomes. Maspons era molt dispers com es veura en les properes exposicions del MNAC. Allà ha depositat 5500 fotografies entre els anys 50 i 80 durant 10 anys amb la finalitat de que sigui de propietat publica. Seguidor de la Gauche Divine, i del moviment hippie eivissenc dels 70, va fer imatges per Bocaccio i es ventava de que tot li era proper. Els pijos per la seva feina encara que no fos ric i les models per la facilitat i ansietat que tenien de ser retratades per ell. Per els companys de professió era professional, generós amb la seva obra, discret i obert. En la seva fotografia hi havia molt humor i sempre una historia que li encantava explicar amb la seva gran memòria.. En una estada Paris va coneixer als grans a qui va entrevistar per la revista arte fotografico i on va descobrir la foto romàntica y social a la vegada. Expulsat de la Agrupacio de Catalunya per una article tiolat Salonismo on criticava el fotògraf que se setia gloria local i era admirat per la família i els companys. Durant 14 anys es va disfressar de torero i atleta per felicitar els nadals. Per mi la seva foto mes coneguda es la portada del primer disc del Raimon, Se'n va anar.