Abans les visites eren una cosa pesada. Eren persones que et passaven a veure quan no tenien res que fer. Algunes amb una certa insistència preocupant. Jo crec que això ara no passa. Hom te moltes ganes de veure's, reps multitud d'invitacions i feia tens per acomplir ne alguna. De fet fas un esforç i moltes vegades una kilometrada per xerrar i fer un àpat amb uns amics. Per exemple ahir, van passar per casa la Cecília i el Shai. Una coneixença de fa força temps, però amb se't passen les hores per la riquesa de la conversa que tenen i els seus nous plantejaments a la vida. Viuen a Luanda, Angola i a Catalunya a Sant Elies (Capellades). Doncs varen anar a Girona visitar el barri jueu i dinar al Boira i desprès es van deixar caure a la fresca del jardí amb un pastis de poma. La fosca ens va treure de les hamaques i a ells els hi quedava un bon troç per retrovar se amb la seva casa que van refent poc a poc i fins ara de lluny. Les visites poden ser de metge, o sia molt curtes, però carregar igual. La nostra de metge d'avui, urgències per veure perquè el meu ronyo el.labora coca cola, ha estat de gairabe 5 hores. L'alta i el 23 sant torne mi. I si tot hi aixo no potsevitar passar hi, truca, cosa que abans tampoc podiem fer sense mobil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada