Tu en seràs una. A algú li faràs pagar que faci dies no et deixen parlar amb el pare. I calentem Sant Jordi. La meva amiga Patricia Gabancho reivindica en el seu llibre a les dones que van plantar cara el 1714 a les tropes de Felip V. Ha comptat amb l'ajut de mitja dotzena d'escriptors i fins i tot de les monges benedictines. Parla Gabancho d'un dona abnegada, Magdalena Giralt que va fer l'imposible per recuperar el cap del seu marit el general Moragues. Manuela Desvalls i Marianna Copons eren dues espies que empraven les seves arts per enamorar soldats i poder pasar informació.Maria Josepa Fignatelli, exiliada a la cort d'Austria va ajudar a innumerables exiliats. Destaca dones com Cristina Rossa, casada amb Carles VI el 1708, i enamorada de BCN, va tenir un romanç amb el poderós Ramon Frederic Vilana Perles. Les dones eren honestes o perdudes. I no es podien fer mèrits, depenien totalment del pare o del marit. Les dones no participaven tan en el setge, que també, sinó en les relacions diplomàtiques i politiques de la societat del XVIII. El 3 d'abril de 1706, les tropes de Felip V van llençar un atac al castell de Montjuïc amb gran batalla a Santa Madrona. Peró una munió de dones, amb pistoles i estris de casa, es van afrontar al Portal de San Antoni a les forces franco-espanyoles que pujaven.Nomes un text anònim parlava fins ara daixò.De les heroïnes nomes en parla al veu popular, però no la historia. Les dones no deixen rastre perque no interessen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada