joies

Algu es va fixar al diari perque es venien les joies i si era una perdua important per l'anima. Ara hi ha un anunci a la tele que et donen una tele molt gran per una quantitat d'or o joies. Penso que es veritat que amb el temps valores menys les joies. Jo he perdut , aixi de memoria, un Dupont, "gemelos" amb les inicials i de tot tipus, agulles de corbates, una de nacar, tres o quatre, insignies significatives d'alguna cosa, medalles d'or amb el grup sanguini, rellotges tots menys el de la comunio i tambe hi ha l'apartat no me olvides, tan de moda els 60/70. El que no hi tingut mai es l'esclava al peu. Per no parlar dels anyels, de casat, de solter ,el segell, com si encara se'nviessin cartes lacades.Quan no els hi deixava en penyora a l'avia. Podeu doncs soposar que ostentacio cap. I m'en deixo alguna.Si les pitilleres d'or o plata, aquells bolis d'or Loewe i alguna que altre petaca per portar alcohol per atravesar els desert de Trasco(?) a Mexic. Diu que els homes ens en desprenem per aquest ordre basicament. Rellotges de marca, aliances, que participen de les tres D's, Dessesos, divorcis i deutes.Els botons de punt de moneda, curiosament molt cotitzats als EEUU, les agulles de corbata, avui moda anticuada i que ningu se'n recorda a quina alçada es tenia que col.locar, i finalment els anomenats complements d'esmoking dels anys 50 i que venen o arriben a algu amb motiu d'una herencia. L'últim desti d'uns botons de camisa, es mes que problable que siguin unes arracades. A l'avi segurament no li importaria gens..