Valls

Avui es el cumple d'un mestre i amic meu Josep Francesc Valls. Però de qui vull parlar es d'aquest titular d'Interior francès que avui es primer ministre i que formara nou govern. Un català manara França. Doncs gairabe. Fill de pintor exiliat català i mare suissa, nascut a Horta en una casa on encara i viu la seva germana, va veure la eliminació del PSG a Paris al costat del Bertomeu. Ara tots dos son presidents. Es molt ferm veure com la germana parla d'ell amb admiració i sobre tot amb futur, perquè creu sense auto bombo que ara podrà demostrar molt mes quan val. Dur amb la immigració, la seva feina ara es guanyar se l'esquerra. Encara que parlen de que no toleraran l'exclusio, Valls te una agenda pròpia i una fortalesa superior al mateix Hollande. Davant d'unes europees, les seves primeres passes no passaran desapercebudes per el continent que ara voldrà liderar. Tindrà que fer front a la presidència mes impopular de la V República. L'any passat Valls va foragitar de les seves barraques 20000 gitanos. Ara han perdut 151 alcaldies, front les 142 del PSF i les 11 del FN. Curiosament l'alcaldesa de Paris Hidalgo, també es d'origen andalús. Estan rodeixats però els seus bastions son dels mes poderosos d'aquesta França en procés de canvi. Per euqilibrar ho esl espanyols diuen que li agraden els toros.