Sant Jordi

Ja deu fer dies que el pare no et veu. Per això t'expliquem con anat el dia perquè en tinguis un record.Ha fet un bon dia de sol. Les cues dels catalans han esta molt mes llargues que els llibres en Castellà. La primavera, davant la importancia del dia s'ha guardat les tempestes. Una vegada mes el protagonista ha estat la festa, sense cap separació. I algun escriptor Castellà enfadat. Tu libro es en catalan? preguntaven si el del costat en venia molts. Que no era per això sinó perquè l'escriptor era Català. El seu llibre no calia, com demostraran les llistes de mes venuts. I tot es de tots. El sant, el cel, la llum, Les llegendes i Les roses encara que també siguin de fora. Els forasters es sorprenen de l'ambient festiu i de que amb tanta harmonia s'ajuntin natura i literatura. La rosa per la Rosa, del jardí, de color rosa, de les que trepen diuen, i el libre que m'ha regalat el Memorias de sang de l'Enric Calpena. A ella li ha tocat enguany el de la Mireia Darder, a veure si li agrada. Per acabar d'adobar ho he comprat per casa el Despues de despedirme de Pepe Rubianes, cincs anys desprès de desaparegut. Al poble poques paradetes, Hem comprat un patufet i la Caperucita per un euro. A la plaça explicaven el conte al reves i a Riells , la Rosa ha ballat sardanes molt be amb el seu aplec. Un dia en parlarem del que tindria que representar de veritat la sardana per Catalunya. De sant jordi's ni ha molts. Peró a mi el que mes m'agrada es el d'ahir. Somrient, pacific, assolellat i tranquil. El cavall menjan herba com el de l'Anna. Ell deu pensar que sant Jordi no va existir i j li haig de dir que si. Que ahir el varem veure.