Josep Porter i Moix

Germà del gran estudiós del cinema rus Miquel, el vaig conèixer cobrint rodes de premsa de la Caixa" i en moltes ocasions s'apuntava a venir amb mi al cotxe. Li agrada molt l'esport i en especial l'automocio. Deia, sempre de la broma que era el periodista que tenia mes nicotina als calçotets. Perquè fuma en pipa i se les posava al cinto com si fos una pistola de l'oest. amb la boquilla cap avall. Cinc germans jugaven a banderes cel.lebrant la fi de la Guerra el 1945. Les van penjar de la làmpada del menjador i allà es van quedar uns dies. Suficients per obsessionar al Josep que es va interessar per aquella font de colors illuminada, plena d'estrelles i escuts i es va proposar estudiar ne els significats amb nomes 9 anys.I això se'n diu vexil.lologia. Una afició que fa que casa seva sigui un museu documentadissim d'aquesta temàtica. Mides, proporcions, que fan les figures, lleons o arbres, que des de 1970 son legislació en les seus paissos. Piles de llibres l'han ajudat a saber identificar mes de mil banderes. Fill de llibreter volia ser metge, pallasso o dentista. Peró durant molts anys va treballar a la llibreria del pare al Portal de l'Angel, mític centre cultural de la Ciutat i punt de reunió intelectual. El germà cinèfil, fundador dels setze jutges el porta a fer de manager musical amb el quatre Gats primer i desprès amb els jutges per tot Catalunya en una època molt difícil.Ell fa entrar a l 'ultim, Llach i periodista com es treballa en premsa esportiva o no però parlant d'esports. Funda l'Avui el 76 i fa esports, viatjant es la seva passió a Montecarlo, Paul Ricard i el Jarama.Seguint el Barça visita llibreries europees i arreplega tot tipus de banderes. Passa a Internacional i es jubila el 96,lo que li permet la curiositat universal o sia l'interes per tot. Va discutir i va guanyar al Pasqual Maragall quan volien modificar, amb disseny la bandera de la ciutat que ara es sense variacions capritxoses. Actualment el fum de la pipa li deixa veure el proper llibre de vexil.lologia. Un mes i que no te aturador. Com aquell dia que baixàvem de Lleida a les tantes de la matinada....