dimecres, 4 de febrer del 2015

kilometres

10000 son els que han guanyat de forma potser incomprensible. uns quants gaudi.Narra una historia que ara passa molt. Estem a la vora però lluny. Natalia Tena i David Verdaguer podien ser també el protagonista de les nostres histories d'exode. No li diguem així a la teva. Pero el cosí Cinto se'n va anar a Suïssa a dibuixar. En prou feina ens escribiem i esperàvem els Nadals bons, per saludar nos i sentir les excelencies del país de les vacas i els rellotges. I si hi havia alguna trucada o postal es procurava que fos al mateix moment per no perdre la  coincidencia. I estem parlant nomes de 1000 kms. Hi ha silencis clamorosos. Quan ja llepaves la carta per tancar la, o el segell, o el darrer rrrrrrrrrmmmmmm del dics foradat del telefon. o el de l'espera fin s escoltar el click de despenjar.Ara el silenci el trenca el Skype, riuries veient a 'avi arrastranse corrent per arrivar a temps a clickar el botonet amb el ratolí. I el pitjor. El silenci que converteix el tiruliru tiruliru en un silenci mes trist encara i ple de records si no arribes a temps. Veig uns nens jugant a la neu i penso que d'aqui una estona ho faràs també. Quedem se avui doncs amb el silenci de les volves caient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada