xavier vinader

Va ser el primer periodista empresonat i exiliat en democràcia. Per set anys de preso per imprudència temerària en el seus escrits, va tenir que exilar-se. Va tenir por de morir per un tret. Jo vaig sopar dues vegades amb ell i el Santi, que ens proposava col.laborar en una revista científica sueca i volíem aprofitar la coneixense. No va anar be, però recordo aquelles converses i com explicaven que havien anat a trobar se amb  ETA, amb el Sant, amb una ma al davant i una al darrera. A la transicio érem simples indis. Els directors ens apartaven de lo nacional perquè incomodàvem. Em vaig dedicar mes a  l'internacional. Mario Conde i Felipe van voler comprar voluntats. Feies periodisme de investigacio , no per publicar sinó per tenir dossiers en nevera per mercadejar. Ara el periodista ja no es un contra poder creïble. Es va repartir virolla i comprar voluntats. No tots hi vam jugar.Els dos mesos i mig de presó em vaig dedicar a  fer instàncies per millorar la vida a dels presos. Després, l'indult. Segons el reportatge jo havia dit que ETA no tenia mes remei que matar. A partir de les hores, comprovava les sortides,el lloc, arribava abans, sospitava de les trampes  i anava acompanyat. La dictadura em regalava entre 12 i 6 anys de preso per fer una pintada o repartir octavilles. Arribats aquí la fera ja no fa tanta por. Soldats i comunicadors anaven junts per aconseguir la democràcia plena. L'escola de la clandestinitat donava molta força. Tot desemboca en un documental, Vinader contra la guerra freda.