la parella

De vegades veus una parella gran per el carrer. Voregen els 70. Son moderns, vol dir sense cabell ells i molt gris ella. Havien estat ben plantats. Caçadora de pell bona, li havien regalat els fills per tota la vellessa quan es va jubilar, camisa de mercadillo marro de quadres i li passa la ma per l'esquena del jersei a ratlles veig deixant la caure fins la faldilla també grisa. Sembla que fa molts anys que son junts, sino molts son com a mínim deu. De seguida penses en els vells amants de Serrat. I s'agafen de les mans, els vells amants,...Fas volar la imaginació i els imagines quan s'anaven a buscar al col.legi, de vegades , mes d'un per una sola noia. Segueixen caminant encara be davant meu i tenen dues netes, una aquí i l'altre allà. Mirant una botiga i un restaurant veig que porten ulleres i a ell, que li penja mes la papada, que continua acariciant el jersei i forçant cada vegada mes l'arribada a la cintura de la faldilla gris. Deu pensar que arribara a casa desprès de dinar i faran la siesta. A ella se la veu mes distreta, mes tensa com que no hi pensa, quan ell se li acosta a la cara i li diu alguna cosa. Em dona la impresio de que ella s'aparta una mica i ell li fa un peto ala galta. Ella perd la mirada per les cases del carrer.Com si de repent estigues incomode. Potser perque son el carrer.I de repent s'asenta en un banc on nomes ni cap un. Ell se li planta davant i li acarona el cap també gris. Ella es posa la bossa damunt els genolls.Penso que no fa tants anys que son junts. Ell encara bull amb els pensaments del migdia assoleiat. I ella ja no esta enamorada i el seu delit sexual es mes apaivagat. El pitjor ara es tornar a casa i compartir despeses, misèries i unes carícies que no passaran a la historia per memorables. Ella no vol però cedira. I potser ara el que sento per ells no es admiració sinó pena. Pena i tristesa perquè es vol evitar el sexe quan no es amor.