dijous, 19 de febrer del 2015

Silvia Soler

Alguna vegada us he parlat d'ella. Es germana del Toni Soler. S'ha fet asi mateixa una bona escriptora. Ara creu que nomes la familias amb una drama tenen una historia per explicar. En la seva novel.al diu que el fills que marxen al 'estranger canvien el model de família. Sobre les ombres de Grey diu que amb el seu home es  moririen de risa nomes de parlarne. Ignorada per la critica, ha guanyat el Ramon Llull i fa 30anys que escriu. No es creu que sigui escriptora. Es sent recolzada per els lectors. Un any i mig es el títol de la novel.la. coral. La crisi ha accelerat els canvis familiars. Rituals de pes, Nadals separats,noves tecnologies i molt skipe.Li interesen les persones i coses que no siguin ficció.Viu entre Badalona i la vall d'en Bas. El surf que veu passejant per la platja es un sistema de vida, tot i sense onades. Es una actitud. Tinc una visió positiva  i el germa gran te una gran responsabilitat tota la vida. Els estius 'd'infantessa marquen molt. La família es una xarxa de proteccio.I de equilibri. Els germans son vasos comunicants i a tots els afecta tot.No esta d'acord amb Tolstoi que deia que els feliços s¡assemblen i els desgraciats ho cadascú a la seva manera.Venguts 3500 exemplar de l'estiu que comença, aquesta figuerenca de 1961 retrata ara un matrimoni jubilat que pateix l'evolucio dels 4 fills entre 27 i 36 anys. Els canvis vitals passen per Canada, Paris, Mallorca y Tanzània amb el centre a la garrotxa. Explico el desengany de veure com son a la fi la realitats de les coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada