corredor mediterrani

Al llarg dels últims mesos la relació de la Generalitat amb el País Valencià i les Illes Balears ha superat l’etapa d’incomunicació establerta durant l’hegemonia del PP en aquestes dues comunitats. El president Carles Puigdemont, des que és a Palau, s’ha trobat amb una situació molt més propícia per al diàleg que la que tenien els seus antecessors i s’ha proposat bastir una relació de normalitat institucional amb els veïns del sud i amb el govern balear. Deixant de banda, això sí, el procés polític obert a Catalunya. “En cap moment es vol transmetre la imatge de promoure els Països Catalans”, resumeixen fonts governamentals consultades. La idea és estrènyer els llaços en àmbits econòmics, sectorials i culturals sense incomodar València i Palma. “La prioritat és Catalunya”, raonen a Palau. Desconnexió a banda, amb els governs de Ximo Puig i Francina Armengol s’està parlant de tot.

La imatge més precisa del clima de desgel va arribar la setmana passada, quan Puig va anar al Palau de la Generalitat per reunir-se amb Puigdemont. El president valencià va constatar l’anormalitat de pràcticament dues dècades sense contactes bilaterals entre Barcelona i València i va anunciar que, quan es posés en marxa la successora de Canal 9, hi hauria reciprocitat en les emissions amb TV3. Dos dies després Puigdemont es va desplaçar fins al Santuari de Cura (Mallorca) al costat d’Armengol per solemnitzar la reentrada del govern balear a l’Institut Ramon Llull. “S’estan reconstruint les relacions, però deixant la política al marge”, mantenen des de la Generalitat.

Un d’aquests vessants és, per exemple, el de la lluita contra les exigències de Madrid de fer més retallades per complir amb el dèficit autonòmic. El 8 d’abril, després d’escoltar les noves exigències del ministre Cristóbal Montoro, el president català va agafar el telèfon i es va posar en contacte amb Puig i Armengol -també amb els presidents d’Andalusia, Extremadura i Aragó- per bastir un “front comú” contra les mesures. Aquesta expressió,front comú, genera “incomoditat” a València, però no tanta a les Balears, segons detecten a Palau.

Amb les Illes s’ha establert una comissió mixta en matèria econòmica que comanda Guillem López Casasnovas, economista menorquí, conseller del Banc d’Espanya i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Puigdemont té intenció de mantenir un diàleg fluid amb Armengol per a la reforma del sistema de finançament autonòmic. Catalunya no liderarà la negociació, però aspira a obtenir fins a 2.500 milions d’euros a través del nou sistema.

Complicitat sectorial

L’assumpte estrella en matèria econòmica entre els tres territoris és el corredor mediterrani. Al llarg de les pròximes setmanes se celebrarà una reunió unitària a València durant la qual Puigdemont aprofitarà per tornar-li la visita a Puig. L’estratègia és reclamar a l’Estat que acceleri les obres i per això es busca una fotografia transversal que enviï un missatge a la Moncloa. Josep Rull, conseller de Territori, ja s’ha reunit amb la seva homòloga valenciana, María José Salvador, per posar les bases d’aquesta cita multilateral.

Més enllà del finançament i del corredor, el conseller Raül Romeva es va reunir dilluns amb els responsables de Transparència dels governs balear i valencià per bastir un “front comú en la lluita contra la corrupció”, precisament un dels principals trets distintius de la gestió del PP quan era hegemònic a les Illes Balears i al País Valencià.