Democràcia i Llibertat al Congrés, Francesc Homs, va irrompre ahir, en plena precampanya, amb unes dures declaracions contra els republicans. En una entrevista a Europa Press, el dirigent convergent va demanar al partit liderat per Junqueras que no els falli i li va recordar que van arribar a fer president de la Generalitat José Montilla. “De vegades, ERC ens ha sorprès a tots contra tot pronòstic”, va deixar anar. Però encara va anar més enllà i, en un moment en què el Govern necessita garantir-se el suport als pressupostos, Homs va carregar contra la CUP, a qui va acusar de demanar un augment dels impostos per “fer-se els progres” i aparèixer com a “amiga de Robin Hood”.
El xoc entre socis ha suposat la primera crisi pública de l’executiu presidit per Carles Puigdemont. Quin va ser l’origen de l’enfrontament? El malestar arrenca amb una entrevista del vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, a l’agència Efe en què obre la porta a augmentar la pressió fiscal a les rendes altes i que provoca la reacció immediata -i privada, de moment- de la cúpula de CDC. En aquell moment, cercles governamentals van fer una crida a no fer-ne una crisi. El problema, segons diverses fonts consultades, arrenca amb una entrevista a La Vanguardia d’Homs. “El que hem de fer ara és tenir una agència tributària, no apujar impostos, perquè ja els tenim a dalt de tot”, va dir, una afirmació que ahir va repetir. Des de les files convergents s’interpreta l’anunci de Junqueras com una manera de marcar perfil esquerrà davant d’En Comú Podem, amb qui els republicans calculen que es disputaran la victòria del 26-J.
Des de la sala de màquines convergent es van començar a sentir expressions que feia mesos que estaven desades al calaix, com ara “ERC està fent d’ERC” o bé “busquen una legislatura curta, noves eleccions i propiciar un nou tripartit d’esquerres a la Generalitat”. El mateix Homs va advertir ahir que a l’Ajuntament de Barcelona s’està gestant un “laboratori” d’un tripartit “augmentat” entre el govern d’Ada Colau, el PSC, ERC i la CUP. També van començar a aflorar acusacions de “deslleialtats” -no concretades- i es va recordar l’episodi en què Junqueras es va reunir amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sense comunicar-ho a Puigdemont.
Per la banda republicana, es van incrementar els missatges d’alts càrrecs d’Economia -com és el cas de Pere Aragonès- favorables a la pujada impositiva a les rendes altes. Això va propiciar que, en el mateix fòrum -una trobada organitzada per l’Associació per al Progrés de la Direcció (APD)-, Aragonès defensés l’estudi de la mesura i, hores després, Puigdemont tanqués la porta rotundament a la iniciativa.
Al llarg dels últims dies, segons diverses fonts consultades, la comunicació entre el president i el vicepresident no ha sigut tan “fluida” com de costum. Dimarts a la una del migdia no van mantenir l’habitual reunió setmanal, i el viatge de l’exalcalde de Girona a Londres també ha fet que el contacte fos menor.
La solució acordada és que una hipotètica pujada de l’IRPF a les rendes altes -més de 100.000 euros- la dirimirà el Parlament un cop constatat el desacord intern. La falta de comunicació a nivell de funcionament l’exemplifica el fet que dirigents de CDC hagin hagut de demanar al Parlament la data en què el departament d’Economia vol entrar el projecte de pressupostos. Fonts governamentals assenyalen que la polèmica no es va tractar en el consell executiu de dimarts passat. Altres veus diuen que sí que va aparèixer en una altra reunió. Ara els dos socis busquen apaivagar el xoc però la campanya del 26-J no hi ajuda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada