Per comprar un habitatge a la seva ciutat, un barceloní ha de destinar-hi, de mitjana, gairebé 11 anys de sou complet. Aquesta és una de les dades que es desprenen de l’estudi elaborat pel portal immobiliari Idealista, que ha creuat les dades de renda mitjana disponibles de cada declarant per IRPF registrades a l’Agència Tributària amb el preu mitjà d’un pis de 80 metres quadrats als municipis de més de 10.000 habitants durant el segon semestre del 2016.
Dels prop de 463 municipis analitzats, la capital catalana se situa en el cinquè lloc d’Espanya i figura al capdamunt de la llista de les ciutats catalanes on aconseguir un habitatge requereix més esforç salarial dels seus ciutadans. En l’àmbit català, per sota de Barcelona se situen ciutats com Sitges (Garraf), amb 10,4 anys de sou; l’Escala (Alt Empordà), amb 9,1 anys, i Montgat (Maresme), amb un esforç salarial complet necessari de 8,8 anys.
Entre els deu municipis catalans que ocupen les primeres posicions també hi ha poblacions turístiques del litoral català com Roses, Sant Feliu de Guíxols o Lloret de Mar. “L’estudi mostra com els nuclis que viuen del turisme exigeixen més esforç als residents per poder accedir a la compra d’un habitatge”, asseguren els responsables d’aquest informe. “Aquest efecte el podem veure clarament en el cas d’Eivissa”, conclouen.
De fet, si ens fixem en el rànquing de les ciutats espanyoles on comprar un habitatge exigeix més esforç salarial, podem comprovar com dins de les deu primeres posicions es concentren un total de cinc municipis ubicats a les illes Balears, quatre dels quals són eivissencs: la ciutat d’Eivissa -que ocupa la primera posició amb la necessitat de destinar-hi 15 anys de salari complet-, Santa Eulària des Riu -en segon lloc, amb 12,4 anys-, Sant Josep de sa Talaia -en quarta posició, amb 11,5- i Sant Antoni de Portmany -en vuitè lloc, amb 10,4 anys-. Precisament, les illes d’Eivissa i Formentera han rebut durant els sis primers mesos de l’any 601.882 turistes, segons l’Institut Nacional d’Estadística, una xifra gairebé cinc vegades superior a la població de les Pitiüses.
En la pugna particular entre Barcelona i Madrid, l’informe posa de manifest que comprar un habitatge a la capital catalana implica invertir-hi prop de dos anys i mig més de salari que fer-ho a la capital de l’Estat. De fet, Madrid se situa en el setzè lloc del rànquing, mentre que Barcelona figura 11 llocs més amunt, en cinquena posició.
En la mateixa línia, entre els municipis d’Espanya on el nivell d’esforç salarial és més elevat per als seus habitants hi ha els principals nuclis del cinturó metropolità de Barcelona. De fet, entre les ciutats en què calen 7 anys o més d’esforç hi ha Cornellà, el Prat, Esplugues, Sant Feliu, Sant Adrià de Besòs i Sant Joan Despí. Per contra, en aquesta mateixa franja tan sols hi apareix una ciutat del cinturó madrileny: San Fernando de Henares, amb 7,6 anys.
Lleida, demarcació assequible
Pel que fa a la part oposada del rànquing, la ciutat catalana on els ciutadans necessiten menys anys de sou per pagar un habitatge és Mollerussa (Pla d’Urgell), amb tan sols 2,4 anys i un preu mitjà d’un pis de 46.480 euros, que contrasten amb els 282.640 que paguen els habitants de Barcelona. Per la part baixa el segueixen Balaguer (2,5 anys) i Tortosa (2,7). A la sisena posició de les ciutats on es necessita menys esforç salarial per viure-hi hi ha Lleida, que amb només 3,2 anys de renda es converteix en la capital espanyola que ocupa un lloc més baix.
En l’àmbit espanyol, l’informe identifica Alcora (Castelló) com el municipi de l’Estat on cal menys esforç per adquirir-hi un pis, amb 2,3 anys de salari complet i amb un preu mitjà de 46.240 euros. El segueixen les poblacions catalanes de Mollerussa i Balaguer, i Novaleda (Alacant), Puertollano (Ciudad Real) i Onda (Castelló), totes amb menys de 2,6 anys. Alhora, l’informe assenyala que Lleida, Àvila, Conca, Càceres, Huelva i Ciudad Real són les capitals de província on calen menys anys de sou per comprar-hi un p
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada