El Barça inicia avui de forma oficial la pretemporada amb els reconeixements mèdics abans d’exercitar-se demà, ara sí, sobre la gespa. L’equip treballarà sis dies a la Ciutat Esportiva alternant dobles sessions i els entrenaments només matinals. El segon capítol de la preparació tornarà a passar per la seu de la Federació Anglesa de Futbol (FA) de Burton Upon Trent per acabar d’apuntalar el moment físic dels jugadors, que a poc a poc es reincorporaran a la disciplina blaugrana. I llavors arribaran els moviments. El Barça jugarà contra el Celtic de Glasgow a Dublín (30 de juliol), contra el Leicester a Estocolm (3 d’agost) i contra el Liverpool a Wembley (6 d’agost) en el marc de la International Champions Cup, sempre fent nit a Barcelona. El Trofeu Joan Gamper (10 d’agost davant laSampdoria) tancarà el futbol no oficial abans de disputar la Supercopa d’Espanya amb elSevilla a doble partit (14 i 17 del mateix mes).
Un model guanyador
Luis Enrique, d’aquesta manera, recupera el model de preparació estival del curs 2014-2015, el del debut i el del segon triplet en la història del club. Les circumstàncies que envolten l’actual inici són diferents, però els objectius són idèntics. L’estiu del 2014 Luis Enrique heretava un vestidor que no havia guanyat cap dels tres títols importants i que, per tant, no havia de disputar Supercopes. El tècnic tenia temps per treballar amb el grup, implantar el seu estil sense presses ni a cops d’un calendari encebat. Per aconseguir-ho, el Barça va fer 9.000 quilòmetres -gairebé mil menys que aquesta vegada (9.934)- entre uns dies de posada a punt a Barcelona, una estada a les instal·lacions de la FA i cinc partits amistosos per diferents punts d’Europa. Els resultats van ser òptims, i per això el club torna a fer servir, dos anys després, aquella versió -optimitzada- de pretemporada, la que ha comportat menys quilòmetres de viatge de l’última dècada. La dada no és ni puntual ni casual. El Barça aposta per circuits d’escala continental, de pocs partits, oponents més bons i menys ponts aeris, tenint en compte que gairebé cada juny se celebra un campionat de seleccions. L’equip només disputarà quatre xocs en aquests pròxims dies, en comparació amb els cinc del 2015 i 2016 i els sis del 2012 i 2013. I contra el campió escocès, el de la Premier League i un històric com el conjunt de Jürgen Klopp, que segueixen la línia dels noms de l’any passat ( L.A. Galaxy, United, Chelsea, Fiorentina i Roma). Els desplaçaments, més curts, ara es comencen a justificar esportivament. L’estructura de les gires mundials obligava els blaugranes a treballar menys, descansar pitjor i participar en tests poc útils pel nivell mitjà-baix de l’espàrring de torn. La del 2013 va ser l’última amb30.000 km, tres vegades més distància que el 2014 i el doble que un estiu abans ( 14.350 km). El canvi fa que els marcadors siguin més discrets (l’any passat el Barça es va imposar en 2 dels 5 partits que va jugar, mentre que l’any del Tata Martino se’n va anotar 4 amb un bagatge de 27 gols a favor i 6 en contra), però no explota tant els seus futbolistes.
Això, però, no assegura que hi hagi menys lesions. L’última pretemporada, a priori tranquil·la -només els sud-americans disputaven la Copa Amèrica-, hi ha haver 9 baixes per problemes musculars de juliol a finals d’octubre. Aquesta xifra supera les 4 de la primera etapa de Luis Enrique, les 3 del 2013 i les 6 del 2012. Com més temps lliure, menys ritme competitiu i, per tant, més risc d’afrontar pitjor -físicament i competitivament- els compromisos oficials. El curs passat, els culers van caure a la Supercopa d’Espanya, van haver de remuntar el Sevilla a la pròrroga per aixecar la d’Europa i van encadenar 8 triomfs, 2 derrotes en Lliga, 1 empat a la Copa del Rei i 2 victòries i 1 empat en Lliga de Campions fins a l’1 de novembre. Van ser unes estadístiques minses per a un equip que els anys 2012 i 2013 havia puntuat en tots els partits del torneig domèstic a aquelles altures. A banda dels números, reveladors, el handicap és sempre agafar rodatge a partir del futbol de Messi i companyia, far i termòmetre d’aquest Barça
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada