Un dirigent de Convergència feia aquesta setmana un paral·lelisme -salvant les distàncies- entre la renovació que va emprendre el PP fa uns mesos -amb dirigents joves i locals com a nova guàrdia pretoriana de Mariano Rajoy- i el procés intern que estan vivint les sigles nacionalistes. En el cas dels populars, el president espanyol en funcions es va envoltar de Pablo Casado, Javier Maroto, Andrea Levy i Fernando Martínez Maíllo, cares més o menys noves bregades en platós, mentre que la intenció d’Artur Mas és la de fer emergir nous lideratges entre les cares més joves de CDC i els seus dirigents locals amb més projecció. És en aquest context que es comencen a bastir candidatures de cara a la votació de la direcció del nou partit que sortirà del congrés fundacional que arrencarà aquest divendres. Una d’elles vol unir “diverses famílies” per tenir el “màxim consens possible” i, segons fonts consultades, una de les seves peces clau serà l’actual portaveu convergent, Marta Pascal. “És un nom que és sobre la taula”, sosté un membre de la direcció nacionalista.
“Diversos sectors ho veurien amb bons ulls”, manté un altre integrant de la cúpula. Al marge de Pascal, representants del món local com Marc Castells -alcalde d’Igualada-, Marc Solsona -alcalde de Mollerussa i diputat de Junts pel Sí-, Albert Batalla -alcalde de la Seu d’Urgell i parlamentari-, David Bonvehí -home fort de CDC a les comarques centrals i també diputat-, Miquel Buch -alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)- tindran pes en aquesta llista. També tenen opcions de sumar-s’hi dirigents com Marc Guerrero, líder del sector liberal, que ha influït en la redacció de les bases fundacionals.
Altres noms que apareixen al centre del debat són el de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès -després de descartar un paper protagonista fa uns mesos, ara tot indica que s’ho pensa- i la consellera de la Presidència, Neus Munté, que en un principi s’inclina per mantenir-se al costat de Carles Puigdemont a Palau. Munté és un nom que genera “consens pràcticament unànime” en tots els sectors del partit i és ben vist per l’actual aparell, però el seu futur en la nova formació depèn del grau en què es vulguin separar partit i institucions.
A la pàgina dotze de la proposta d’organització del nou partit s’hi detallen les incompatibilitats. Hi ha tres opcions que els registrats al congrés hauran de decidir. La primera defensa que una persona de la direcció executiva -amb 12 membres- pot tenir un càrrec institucional, però que la comissió de la transparència, el compliment ètic i garanties serà l’encarregada d’avaluar si hi ha “negligència” en les funcions. La segona manté que ser a la cúpula és compatible amb tenir només un càrrec institucional, i la tercera defensa que és compatible fins i tot amb dos càrrecs dins de l’administració.
En tot cas, dirigents consultats assenyalen que l’opció de Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí i que es va posar a disposició de Mas per ser secretari general de CDC ja fa mesos, “va de baixada”. Les dues persones que més influiran en la tria dels noms de la llista -a part dels militants, que votaran a les primàries- seran Puigdemont i el seu predecessor, Artur Mas. L’altra candidatura estarà promoguda per la plataforma Nova Convergència, liderada per Germà Gordó, que vol unir sensibilitats i ocupar un càrrec rellevant. Generació Llibertat s’ha desmarcat d’aquest corrent i pretén presentar llista pròpia, igual que farà Reagrupament.
El paper de Santi Vila
Segons fonts del partit, el conseller de Cultura, Santi Vila, es perfila com a referent del partit en clau de formació i esquelet ideològic. Pel que fa al seu futur, la candidatura a l’alcaldia de Barcelona segueix estant damunt la taula. Vila és un dels dirigents que fa costat a Pascal i als joves valors del territori. El debat de noms es barreja aquests dies amb el de les idees en la nova CDC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada