Si hem de treure una lliçó del cap de setmana passat, l’anàlisi és clara: les bases ja no combreguen amb totes les decisions que prenem. Ens ho haurem de posar al cap”. Aquesta és la valoració del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català (PDC) que feia durant la setmana un alt dirigent de Convergència, la formació sobre la qual s’edifica una nova eina política amb voluntat de tornar a ser el pal de paller del tauler català. Les fortes discrepàncies que van generar les propostes de nom de la direcció -Més Catalunya i Catalans Convergents-, algunes d’elles “pujades de to” i que “ratllaven la mala educació” -en funció de si l’interlocutor és més o menys pròxim a l’aparell, respectivament-, van desembocar en un impuls renovador que ha acabat amb la confecció d’una candidatura a la direcció executiva en què proliferen els quadres pròxims al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. “Artur Mas continuarà manant, com a president del partit, però és obvi que Puigdemont ha sabut implicar-se en la formació de la cúpula sense tacar-se”, assegura un dirigent nacionalista consultat. Els esdeveniments de l’última setmana han fet que el PDC hagi posat les bases d’un canvi de règim -renovació de cares, ideari nítidament independentista i lleu gir a l’esquerra- per encarar el futur immediat i a llarg termini.
Un dels grans debats que hi hagut els últims dies dins de la nova formació és el grau d’afectació de la contestació interna que ha rebut Mas. “Fa sis mesos era intocable i potser avui ja no ho és tant. Ho demostra l’afer dels noms i també el poc entusiasme amb què va ser rebuda la proposta de tàndem presidencial”, assegura un alt dirigent del Partit Demòcrata, que està tenint seriosos problemes per ser registrat amb aquest nom al ministeri de l’Interior. Mas es va esforçar a destacar que el tàndem -format amb Neus Munté- no té funcions “executives” sinó de “coordinació”, però qualsevol dels dos podrà assistir a les reunions de la direcció, formada per dotze persones i que amb tota probabilitat -si la llista de Reagrupament no fa saltar la banca- encapçalaran Marta Pascal i David Bonvehí.
No és cap secret que Mas i Puigdemont han influït en la confecció de la candidatura, formada per set alcaldes, quadres joves i veus experimentades del territori. Pascal ha rebut consells al llarg dels últims dies perquè insistís en la necessitat de “fer-se un equip de la seva màxima confiança”. “Era molt important que no li passés com al Josep [Rull], que quan va ascendir a coordinador general per l’adéu d’Oriol Pujol es va trobar al capdavant d’un equip que no havia triat i això sempre el va condicionar”, assenyalen des de la sala de màquines del PDC.
La discreció va ser la principal característica dels moviments de l’actual portaveu i de Bonvehí en els dies previs a fer el pas. Diumenge al matí els acostaments de tots els sectors eren evidents ja al recinte del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona i els dos dirigents cridats a encapçalar el partit eren al centre de totes les converses. Només calia que Jordi Turull, favorit de l’oficialisme, prengués la decisió definitiva sobre la seva candidatura a la coordinació general. “Si no s’hagués fet enrere, possiblement s’hauria trobat amb una candidatura alternativa”, asseguren fonts coneixedores de les negociacions.
Finalment aquest escenari -que hauria partit en dos l’estructura oficialista- es va apaivagar amb la renúncia del president del grup parlamentari. “Si la renovació era Mas-Munté-Turull, hauríem anat malament”, reflexionava aquesta setmana un dirigent consultat. Puigdemont, en aquesta pugna, ja s’havia pronunciat a favor de l’opció de Pascal, fins i tot abans que Munté acceptés finalment l’oferta de copresidir el partit amb Mas. No s’han d’oblidar, en aquest sentit, unes declaracions que va fer el president de la Generalitat el 6 de maig, quan va demanar que els comandants del futur partit -en aquell moment la militància encara no havia decidit fundar una nova formació- provinguessin del “planter de lideratges emergents” del món municipal. Set alcaldes integren la candidatura favorita per governar el nou PDC.
La prioritat de Puigdemont en les pròximes setmanes serà garantir el suport del Parlament en la qüestió de confiança del setembre. El president busca un acostament als comuns -així ho ha assajat en algun dels últims plens a la cambra- i el Govern ja vincula superar el tràmit amb l’aprovació dels pressupostos. Els ànims entre el PDC i la CUP segueixen encesos i en l’última campanya electoral al Congrés el candidat nacionalista, Francesc Homs, va dedicar bona part del discurs a carregar contra els anticapitalistes. En veu baixa, dirigents consultats les últimes setmanes temen que es repeteixi “l’agonia” viscuda amb la investidura i els comptes.
El gir en les idees
El model de tall liberal i auster del primer govern de Mas va començar a virar en la ponència del congrés del 2012, en què s’admetia que “amb ajustos no n’hi ha prou”. El gir va continuar amb el pacte amb ERC del 2012, quan es van aprovar pujades impositives i noves taxes, i amb el programa electoral de Junts pel Sí i la negociació amb la CUP el marge es va anar estirant cap a l’esquerra. El programa que defensen Pascal i Bonvehí es posa com a objectiu una “economia de mercat amb rostre social” i la ponència ideològica del congrés fundacional reclama un país “socialment just i equitatiu” amb un dels estats del benestar “més avançats d’Europa”.
El sector més socialdemòcrata -Carles Campuzano, un dels seus representants, era l’encarregat de defensar les esmenes al text- va sortir content dels debats. Malgrat això, alts dirigents consultats lamentaven “haver parlat més de noms que d’idees”. “No s’ha concretat cap pol fort per fer front a l’espai que representa Ada Colau”, assegura un membre de la cúpula del partit. Tot indica que Santi Vila, conseller de Cultura, serà l’encarregat de disputar l’alcaldia de Barcelona a Colau. Abans, però, es batrà amb Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i pròxima a Rull -i que en un inici havia de formar part de l’executiva-, per presidir el consell nacional del nou Partit Demòcrata.
Un dels principals canvis respecte a l’última etapa de CDC és l’establiment de les primàries per triar càrrecs interns i caps de llista. La ponència defensa la “meritocràcia” i les bases volen que l’aparell tingui menys pes a l’hora de determinar les grans estratègies. “El partit s’havia anat fent petit i ara cal tornar-lo a eixamplar”, recepta un membre de la direcció. En un moment de la tarda de divendres, en ple xoc pel nom, alts càrrecs de la Generalitat fins i tot s’atrevien a qüestionar als passadissos el tàndem presidencial, ordit amb el suport explícit de l’oficialisme del carrer Còrsega.
El desembarcament de Pascal i Bonvehí a la seu del partit -ja serà al carrer Provença, a la nova seu- suposarà també l’adéu de dirigents com Francesc Sànchez i Lluís Corominas, coneixedors al detall de tots els mecanismes de la casa. El canvi de cares és, també, un canvi de règim en clau interna: marxa una generació i n’entra una de nova, gens vinculada al pujolisme -ni al de l’expresident Jordi Pujol ni al del seu fill Oriol, els dos defenestrats- i amb més capil·laritat cap al territori. Seran el braç executiu al partit d’un Puigdemont que comença a construir el seu lideratge com a futur candidat a la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada