formar govern

El compte enrere cap a unes noves eleccions avança, però el debat sobre l’estratègia a seguir continua obert dins l’independentisme. Malgrat que Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van tancar un preacord setmanes enrere per formar govern, el moment de la investidura efectiva no arriba i cada cop s’evidencien més les diferències de criteri sobre el calendari entre els dos partits independentistes. Ahir va ser el mateix vicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, que en una entrevista a Catalunya Ràdio va urgir a fer govern per posar fi al 155. Però des de JxCat demanen calma i un vot de confiança perquè sigui el president, Carles Puigdemont, qui mesuri el tempo.

Malgrat el revés del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, JxCat preveu aprovar igualment la reforma de la llei de presidència en el ple d’aquesta setmana i que, després, sigui Puigdemont qui anunciï, si existeix (plana encara la possibilitat d’eleccions), un pla D. Junqueras, però, empresonat des del 2 de novembre a Estremera, té pressa: “No entenc quin sentit té que malbaratem el resultat del 21-D [...] No hi guanyem res sense fer govern i, en canvi, arrisquem molt per tornar a la mateixa situació en el millor dels casos”. I insistia: “Recuperar les institucions ja és un pas en si mateix”. Aquestes presses van ser contestades hores més tard pels presos del PDECat -Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull-, fent pinya amb Carles Puigdemont. “Davant dels dies transcendents que venen, fem confiança al president en les propostes que dugui a terme”, van assegurar simultàniament a través de Twitter.

Fonts de JxCat asseguraven ahir a l’ARA que, amb aquest missatge, els consellers mostraven “màxima confiança” amb el president i mostraven el seu “malestar” perquè s’han vist “instrumentalitzats”. Les últimes hores tant ERC com la direcció del PDECat han augmentat la pressió a Puigdemont perquè es formi govern, una opinió que també havien expressat alguns dels presos de JxCat a Puigdemont a través de carta i terceres persones. “Estan al servei del president i tancaran files amb el que digui”, insistien ahir des de JxCat, deixant clar que les eleccions són un escenari possible, però “no desitjat”.

Debat intern

L’admissió a tràmit del recurs del govern espanyol contra la candidatura de Puigdemont ha intensificat un altre cop el debat sobre noms a les files de JxCat. Un grup heterogeni en què hi ha diversitat d’opinions sobre què cal fer ara. “S’ha de proposar de seguida un nou nom per ser el presidenciable”, defensava ahir un dels diputats de JxCat consultats, recordant que ara, de manera circumstancial, ERC i JxCat reuneixen 66 vots per poder escollir un nou president en segona volta. De moment, el govern espanyol ha renunciat a impugnar la delegació del vot de Puigdemont i del conseller Toni Comín, que poden votar perquè les mesures cautelars de la justícia alemanya i belga els impedeixen sortir del país. Aquestes fonts remarquen que en qualsevol moment això podria canviar si es resolen les extradicions i es perd la majoria simple que ara tenen sense la CUP. “No ho controlem”, recorden. Tanmateix, la pressa no és compartida per altres diputats del grup, que defensen esperar tal com s’ha fet fins ara. “L’estratègia de resistir ha funcionat”, defensen preguntant-se què hagués passat si Puigdemont hagués renunciat a l’escó per fer govern abans que la justícia alemanya descartés la rebel·lió. També advoquen perquè si s’investeix un nou president obeeixi les directrius del Govern a l’exili i que no es “normalitzi” la situació “antidemocràtica” i de repressió formant un govern autonòmic.

Pel que fa al debat sobre el pla D, continuen les travesses de noms. Si fins ara sobre la taula hi havia l’actual portaveu, Elsa Artadi; l’alcalde de Mollerussa -promogut pel PDECat-, Marc Solsona; l’independent Quim Torra, o l’exdelegat del Govern a Madrid Ferran Mascarell -que hauria d’entrar de diputat-, els últims dies s’hi han afegit noves propostes. Es tracta del vicepresident del Parlament, Josep Costa, persona de confiança del president i un dels artífexs de la reforma de la llei de presidència. Aquest candidat, segons les fonts consultades, casaria amb el perfil tècnic que es busca a Barcelona perquè el president mantingui la direcció més política a l’exili. Ara bé, aquest nom toparia amb reticències a la direcció del PDECat, ja que s’ha mantingut alineat amb el discurs més republicà i no té carnet de partit. Un altre dels noms seria l’exalcalde de Cerdanyola i exmembre d’ICV Antoni Morral, que tindria, però, el mateix problema. “Tot està obert”, mantenen des de la llista del president.

Una altra de les qüestions que també ha de decidir JxCat les pròximes setmanes és com articula el Consell de la República, l’estructura que havia de dirigir Puigdemont des de Bèlgica juntament amb representants d’ERC i la CUP. Fonts coneixedores del projecte expliquen que, ara que el president viu a Berlín, s’ha de decidir si s’engega tot des d’allà o s’espera que la justícia alemanya decideixi sobre Puigdemont per fer-ho posteriorment des de Waterloo (Bèlgica). Allà el president ja tenia preparada una infraestructura per activar-lo.

Esmenes a la llei de presidència

Tot i que JxCat tirarà endavant la reforma de la llei de presidència, presentaran esmenes a l’articulat per matisar alguns aspectes i seguir les recomanacions del Consell de Garanties Estatutàries. El termini per presentar-les s’acaba dimecres a les sis. Les fonts consultades asseguren que seran modificacions “tècniques”: un dels preceptes que es debat incorporar és la possibilitat de reformar el reglament més endavant per adaptar-lo al canvi legislatiu. Ara bé, avisen: “Mantindrem el nucli essencial: la investidura a distància”.

Una setmana més, doncs, a l’espera de Puigdemont.

Sànchez tem que el TS ataqui “més fort”

Jordi Sànchez tem que les decisions dels tribunals europeus sobre l’extradició dels líders independentistes processats que estan fora de l’Estat poden “fer enrocar” el Tribunal Suprem (TS) en la seva línia més dura contra els presos polítics. En una carta remesa a RAC1, el número dos de Junts per Catalunya va assegurar ahir que les decisions judicials del magistrat del TS Pablo Llarena tenen com a objectiu “mantenir un escarni exemplar” contra l’independentisme. Per tant, la negativa dels jutjats alemanys, belgues i britànics a extradir els membres del Govern de Carles Puigdemont a l’exili per rebel·lió només farien, segons l’exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que tant Llarena com l’aparell de l’Estat se sentin “ofesos” i “ataquin més fort”. Des de la presó de Soto del Real, Sànchez va denunciar que la justícia espanyola va “per lliure” i amb un “relat jurídic molt feble” amb la intenció de castigar els dirigents sobiranistes de manera exemplar, “traient pit de la sempre agraïda defensa de la unitat de Espanya”. Sànchez també explica a la carta que preveu que la seva sortida de la presó encara queda molt lluny, i té un record per als familiars de la resta d’empresonats.