nous rics

No totes les persones estan preparades psicològicament per fer-se milionàries de la nit al dia. Segons el Fons Nacional per a l'Educació Financera (NEFE), set de cada deu guanyadors d'una loteria s'acaben empobrint al cap de cinc anys d'haver-los tocat el premi. Ho recull un estudi elaborat per experts en psicologia, economia i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que apunta que, sovint, els anomenats 'nou-rics' no són capaços de gestionar la seva fortuna ni les emocions de satisfacció i eufòria que es deriven d'aquest estatus econòmic sobrevingut.

De fet, l'informe assenyala que a l llarg dels anys hi ha hagut casos en què  els individus, tot i haver guanyat una important suma de diners, han acabat sols i arruïnats i, en el pitjor dels casos, s'han acabat suïcidant . "Rebre una immensa fortuna de cop pot descol·locar una persona i pot fer que li sigui difícil refer la seva vida quotidiana", explica Francesc Núñez, professor d'estudis d'arts i humanitats de la UOC.

Així, guanyar  la loteria sovint capgira el món dels individus: no només poden acabar sentint-se malament amb ells mateixos, sinó que de vegades ni tan sols es reconeixen. L'informe de la UOC detalla que la riquesa els desequilibra i els porta a prendre decisions il·lògiques i irracionals sobre negocis o compres molt cares. I és que el fet d'haver guanyat els diners per atzar fa que algunes persones no donin a la fortuna el valor que li donarien si l'haguessin aconseguit després de molt d'esforç i temps, i això els empeny a malbaratar els diners.

Desconeixement financer generalitzat

La professora d'estudis d'economia i empresa de la UOC Elisabet Ruiz assegura que aquesta tendència es deu "al desconeixement financer i a la mala gestió dels diners" de la societat, i que les dues problemàtiques també tenen un enfocament molt lligat a l'entorn familiar de cada guanyador. "Si una persona ha viscut en una família en què mai no hi ha hagut diners, quan li toqui la loteria se'ls gastarà de seguida, perquè no està acostumada a tenir-ne. En el cas contrari, la persona serà capaç d'estalviar-los i fer-ne un bon ús a llarg termini", sosté Ruiz. "Al final, molts guanyadors ho acaben perdent tot perquè no tenen els capitals personals ni socials per moure's en el món en què els diners els han col·locat", coincideix Núñez.

De fet, un estudi del Global Financial Literacy Excellence Center constata que només el 49% de la població adulta de l’Estat espanyol té coneixements financers, una xifra que se situa per sota de la mitjana europea en termes d'educació financera. Els experts apunten aquest desconeixement com un dels factors que expliquen la mala gestió d'un premi de loteria. El professor d'estudis d'arts i humanitats alerta, a més, que si bé aquestes persones sovint estan més predisposades a compartir la seva sort amb la seva xarxa familiar o social, també se senten més pressionades per les demandes i necessitats d'aquest entorn pròxim. Tot un risc que potencia que, a ulls d'aquests cercles, l'individu acabi convertint-se en un banc d'on aconseguir  diners més fàcilment i més ràpidament.

I és que encara que n'hi ha  molts que avui dia creuen que la seva vida milloraria amb el compte bancari ple, un estudi de finals dels anys 70, elaborat pel reputat psicòleg nord-americà Philip Brickman, ja demostrava la veracitat de la famosa dita "Els diners no donen la felicitat". Prenent com a referència  un any després de guanyar la loteria, Brickman va demostrar que el grup de guanyadors no havia aconseguit ser més feliç que l'altre grup de persones a qui l'atzar no havia afavorit. 

Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la rifa de Nadal és la que té més adeptes a l’Estat, amb un 70% de participació, per davant de la de Reis o la del Nen, amb un 65%. Amb tot, que tingui més participació no significa que els jugadors tinguin més probabilitats de guanyar. La professora d'estudis d’economia i empresa de la UOC Elisabet Ruiz assegura que, estadísticament, la probabilitat que et toqui la grossa de Nadal és només del 0,000001%. "Hi ha 100.000 boles iguals que tenen les mateixes probabilitats de sortir", puntualitza.