L'exlíder de l'ANC i president de JxCat, Jordi Sànchez, i el diputat de JxCat Jordi Turull han iniciat aquest dissabte una vaga de fam per protestar per la seva situació jurídica i, concretament, per denunciar el que consideren un "bloqueig" del Tribunal Constitucional a l'hora d'accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Fonts de Serveis Penitenciaris expliquen que aquest matí s'han adreçat a la direcció del Centre Penitenciari de Lledoners per comunicar l'inici de l'acció, sense determinar-ne la durada.
Denuncio que el TC impedeix el meu dret a accedir a la justícia internacional. El seu bloqueig als nostres recursos d’empara és una injustícia. Avui, 1 de desembre, inicio una #vagadefam
Denuncio que el TC impedeix el meu dret a accedir a la justícia internacional. El seu bloqueig als nostres recursos d’empara és una injustícia. Avui, 1 de desembre, inicio una #vagadefam
L'advocat dels dos líders independentistes, Jordi Pina, ha explicat els motius de la mesura en una roda de premsa aquest matí al Col·legi de Periodistes, acompanyat del doctor Jaume Padrós, que n'ha explicat el protocol sanitari.
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha anunciat aquest dissabte als micròfons del programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio que l'entitat emprendrà accions "complementàries" de suport.
Un dels objectius de la vaga de fam és denunciar que consideren que el Tribunal Constitucional està posant traves perquè el seu cas no arribi al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Per tal d'acudir a Europa, primer la legislació obliga a exhaurir totes les instàncies judicials internes de l'Estat, i fins que aquestes no prenguin una decisió no s'obre la possibilitat d'acudir amb èxit a Estrasburg. Des de fa un any el TC ha acceptat estudiar els tots recursos d'empara dels presos polítics però no n'ha resolt cap, la qual cosa, defensen, lluny de ser una dada positiva, és una estratègia de l'alt tribunal per impedir que arribin al TEDH. S'agafen a les dades: el TC només accepta estudiar poc més de l'1% dels recursos d'empara que s'interposen.
Ara per ara només iniciarien aquesta protesta Sànchez i algun altre diputat pres. Aquesta eina, emmarcada en la lluita no violenta, té precedents en el context dels Països Catalans: la va exercir diverses vegades als anys 70, durant el franquisme, l'activista catalanista Lluís Maria Xirinacs i, més recentment, Jaume Sastre, a les illes Balears, que va fer una vaga de fam de quaranta dies en contra de la política educativa del govern del PP.
Els recursos pendents al Tribunal Constitucional
Sànchez i Turull inicien la vaga de fam amb un objectiu concret: denunciar que el que consideren un veto del Tribunal Constitucional en el camí per accedir a Estrasburg. Quins són els recursos que l'alt tribunal ha admès a tràmit i encara no ha respost en cap sentit?
Des de fa un any el Tribunal Constitucional estudia resoldre el recurs d'empara de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart del novembre de 2017 contra de l'ordre de presó de l'Audiència Nacional el 16 d'octubre, i l'alt tribunal encara no s'hi ha pronunciat ni a favor ni en contra. També ha fet el mateix en el cas de la resta de presos polítics en presó preventiva –el TC ha admès els recursos de Rull, Turull, Forn, Junqueras, Romeva, Forcadell i Bassa–, però no els ha resolt. Sí que s'ha pronunciat en contra, però, de suspendre l'empresonament mentre no emet una sentència.
El TC també ha acceptat estudiar tots els recursos que han interposat els diputats sobre la vulneració del dret de participació política i l'accés en igualtat de condicions als càrrecs públics; la qüestió de si és el Tribunal Suprem el competent per jutjar l'1-O en lloc del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; els recursos en contra del processament per rebel·lió de tots els encausats; i també la suspensió per part del jutge Pablo Llarena dels diputats de JxCat i ERC processats.
Discrepàncies i primera imatge a Lledoners
Els altres presos polítics també preveuen fer altres accions per denunciar la situació, tot i que de moment no se sumaran a la vaga de fam.
Divendres el vespre Òmnium va distribuir la primera fotografia dels presos polítics de Lledoners amb l'objectiu de "traslladar un missatge d'unitat i serenor". I és que al llarg d'aquesta setmana els presos han estat debatent les diferents opcions a emprendre i han sorgit discrepàncies entre ells. Fonts d'Òmnium remarquen el paper de Jordi Cuixart com a element cohesionador per traslladar la imatge d'unitat. En el comunicat remès per tots els presos, de fet, ja remarquen la "pluralitat" que els caracteritza i fan un avís a navegants per les diferents mesures que poden emprendre a partir d'ara: "Es comprometen a respectar totes les opcions personals per reivindicar i denunciar la injustícia d'aquest procés judicial".
En el comunicat lamenten que en la fotografia no puguin ser-hi ni l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ni l'exconsellera Dolors Bassa, empresonades al Catllar i a Puig de les Basses, respectivament.
És la primera fotografia de gairebé tots els presos polítics junts des que van ser empresonats l'any passat. Té, doncs, el valor de ser una imatge inèdita. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser privats de llibertat el 16 d'octubre del 2017, després de declarar davant la jutge Carmen Lamela a l'Audiència Nacional; els exconsellers Oriol Junqueras i Joaquim Forn són a la presó des del 2 de novembre del 2017, i Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva van tornar a ser empresonats el 23 de març passat. Havien quedat en llibertat per a la campanya electoral del 21-D i després van tornar entre reixes a les acaballes de la instrucció del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
D'acord amb el comunicat, els presos han pogut distribuir aquesta fotografia a través del sistema d'avaluació motivacional (SAM), que avalua el dia a dia dels interns i la seva adaptació al centre penitenciari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada