el pacte

Ara es temps de pactes es veu. Començen els dels partits a les alcaldies despres de les eleccions. Molts seran injustos i d'altres contranatura. Pero son necesaris per la raça humana per prerservar ne la seva substencia. Ni han de silencio i ocnfusio com el dels assessinats del Kennedy i el dels Salvador Allende (Xile), segurament els que m'han impressionat mes. Com si fos ara recordo a mig mati, de viatge de nuvis en una platja del hotel d'Ibiza, la radio anunciava el "suicidi", del president, que despres de fer sortir als seus, i començar el bombardeig del palau presidencial, el varen trovar mort amb un fusell AK 47 a la ma, pero amb dos bales diferents. Ara, 40 anys depres 8 experts li faran tot tipus de proves de balistica per treure'n finalment l'entrellat. Pero hi han avui altres pactes. El del Blai amb la sort al sortir be d'un cop amb la moto, el de la Gala amb el descans per protegir el teu cosinet/a, el del Kevin amb el carnet de conduir i el de la Rosa, valenta que es, amb una feina durissima que li ha sortit. Davant d'axo, que importa que a Badalona, poble dels teus besavis materns i mani un fatxenda, o que a Tarragona, els que mes ho demanaven, no respectin ara la llista mes votada. Ah, i el Madrid ha tornat a pactar amb l'innombrable.