l'hospital

Els hospitals son llocs freds i i tristois. Hi ha un corrent tan de pallassos com de sanitaris, que volen portar una mica d'alegria a tanta gent, sobretot nens, uqe s'hi han de passar molts i molts dies segons les enfermetats. Avui en un reportatge de sant joan dedeu, un noi, operat mil vegades explicava el seu sentiment al respecte. El primer que demanava es que les parets no fossin blanques sino amb dibuixos bonics i colors alegres. Deia el pobre que ja sabia que el blanc era relaxant pero que ja en tenia prou. Tambe demanava una zona d'esbarjo per mes grans, amb joguines tipus 2.0, mes que pilotes i cubs de guarderia, que tambe. I finalment demanava lloc d'acollida i estança dels pares, per estar comodes tambe en les llagues hores de companyia del fill malalt. Deia que el pitjor de l'enfermetat era, al llevarse al mati, veure's rodeixat de lliteres, llançols blancs i tubs i cables. Que n'era tan d'important veure el primer tot un pare, un avi o un germa que li digues bon dia. En acabat, creient que amb la seva intervencio havia fet quelcom per aconseguir ho, s'en anava escales avall caminant amb totes les seves limitacions, amb la fe d'aquelles persones alegres que no tenen res a perdre. I nosaltres, tan miserables com som.