Truita de pages

Sortosament aqui al poble,, tot arribara, no hi ha encara aquesta formulacio de la cuina de fusio, vol dir emprar productes catalans amb formules viatgeres xineses, coreanes o vietnamites. Encara podem trobar, les botifarres, sobre tot les de la penya blaugrana i les del constitucional, la sobressada mallorquina i els llardons del Salgot o del Presseguer, igual de bons i a meitat de preu. Pero va ser el divendres que vaig menjar la truita de pages. Rodona, gruixuda, amb talls de botifarra negre, que casi parlava, just al punt de la cruessa, allo del ou que no regalima, les patates consistents i fregides previament i la ceba melosa, de sabor pages. Historia culinaria ja del segle XXI que s'esmuny de la closca esquerdada de l'ou de qualitat, de gallina que menja al camp, amb una clara densa i un rovell turgent. Sembla que els Origens son al Bergueda, on la familia Rovira rellegeix els escrits antics. Ara tenen una Michelin a Els Casals, on varem dinar plegats el dia que ens va reunir la Meritxell, poc despres d'escampar les cendres de l'avi Joan, el dia del increible inici de discurs de la Gianna. I es recupera tambe la tradicio de posar la fusta d'embutits a la taula, abans de començar l'apat. Aixo si, tot km. 0, que hi ha prou bestia i tradicio entre aquestes montanyes.