Sabato

Avui han mort assessinats un famos terrorista i el fill d'un dictador que no cito per no embrutar el blog. Pero a mi m'interesa mes la desaparicio amb 99 anys de Ernesto Sabato, últim gran resisten despres de Saramago i del que trovaras per casa El tunel. En una fosca casa amb gran biblioteca i llar de foc rebia a la gent jove. Escribia amb maquina electrica i les seves memories son Antes del fin, on deia que "he sigut sempre un solitarai al servei dels que pateixen la historia", encara que el llibre que el va marcar mes va ser el seu informe sobre la desaparicio de persones de la dictadura argentina. Estudiant de Fisica, va pintar i exposar obres seves al centre Pompidou de Paris. Nominat al Nobel no el va guanyar mai i era ideologicament a les antipodes de Borges. Feia 30 anys que vivia amb Elvira Gonzalez i pensaba, com deia tambe a Apologias y Rechazos, "que el mon esta greument malalt d'incredulitat i de ferotges dogmatismes". Deia que a l'Argentina hi havia mes pesimistes que enlloc i que a ell l'humor li havia salvat la vida. I admirava al General San Martin que va aconseguir la Independencia d'Espanya. Bebia cafe i menjaba empanades. Buscava en l'ordre platonic, el que no trobava dins seu. Potser ara l'ha trobat.