Solitud

M'agradaria parlar del partit sense fer ho i abans. Em va dir el pare que ja has anat a l'escola i que t'havia agradat tant, Que ets molt independent van ser les seves paraules. La solitud sol ser una buidor interior propiciada per la creença de la manca de relacions socials. Ni ha una triada voluntariament en moments necesaris per la persona i sempre es subjectiva. Sempre es diu que pots estar sol enmig del camp del Barça. Ajudar i no oblidar mai als altres es la manera de no estar hi mai. Per guanyar avui, s'ha d'estar concentrat. Que la herba no impideixi veure la bruticia que han escampat. Es guanyi ho perdi s'haura defensat el millor futbol enfront la crispacio. El cami de Wembley pasa pel cap fred als despatxos i al camp. Al ser joves, pero experimentats els sera dificil no caure en la provocacio. Res es facil i per aixo patirem fins el final, per aixo es, hi sovint ho oblidem tambe un esport. I la pilota de vegades cau on cau, per molta tecnica, calitat en diuen, que tinguis al peu. S'ha d'aguantar 90 minuts per posar fi, limit, a la indecencia i el clima antiesportiu. Ningu estara sol per veure com s'estabella el ridicul. Ah! i els jugadors culers a terra, no miren entre els dits quan es tapen la cara si l'arbitre ja ha ensenyat la vermella per aixecar se, sino que no vingui altre cop la bestia parda i els acabi de xafar el cap.