el vot volatil

Aquesta matinada encetarem la campanya electoral del 24 de maig. Seran les primeres eleccions de l’any per a tots els ciutadans de l’estat espanyol llevat dels andalusos. Després vindran les plebiscitàries (o autonòmiques, segons el gust) del 27-S i les espanyoles de finals de novembre o principis de desembre. Tot plegat si res no es descontrola, ja que ni Artur Mas ni Mariano Rajoy, que han de signar els decrets de convocatòria, acaben de tenir-les totes amb el calendari. En tot cas, en la quinzena per demanar el vot que comença, com en les que vindran passat l’estiu, es jugaran una bona colla de vots. Tradicionalment, els mesos previs als comicis servien per convèncer l’electorat, per fer-lo reafirmar en les seves conviccions ideològiques i de partit basant-se en la feina feta al govern o a l’oposició, i en les propostes. Les campanyes se centraven a mobilitzar els votants, a motivar-los perquè no es quedessin a casa ni se n’anessin a la platja.

El bon resultat del sobiranisme en les eleccions al Parlament del novembre del 2012 s’explica, per exemple, per una campanya en què Artur Mas i Oriol Junqueras van evitar un xoc frontal en el qual cauen sovint i que els penalitza a tots dos -o això diuen les enquestes-. En canvi, van centrar-se a oferir un projecte il·lusionant als votants, en aquest cas fer pinya per poder decidir si Catalunya havia de convertir-se en un estat independent o no. La participació va pujar i el suport als partits nacionalistes no se’n va ressentir, contràriament al que havia passat en altres convocatòries. La guerra bruta de l’Estat, principal ingredient d’una campanya dura, va fer la resta.

Els candidats i les estratègies dels partits buscaran tornar a mobilitzar, però ho faran sabent que el vot és ara més volàtil que mai. Els electors canvien de bàndol menys del que es pensen molts -el politòleg Jordi Muñoz explicava ahir en una precisa anàlisi a l’ARA que els canvis són entre els partits d’un mateix bloc, i que la gent no passa així com així del sobiranisme a l’unionisme o de la dreta a l’esquerra-, però es queden a casa fàcilment o són infidels a les sigles. Per això la lluita entre el PP i Ciutadans, entre ICV i la CUP o entre CiU i ERC serà dura.