aurora Picornell

Aurora Picornell tenia 24 anys quan els falangistes la van assassinar. Era la nit de Reis del 1937, quan la jove comunista i feminista va ser cridada amb quatre dones més per una funcionària de la presó de Can Sales de Palma, suposadament per posar-les en llibertat. L’assassinat de les cinc dones es va consumar a uns 30 quilòmetres de la presó, al cementiri de Porreres. Aurora Picornell (Palma, 1912 - Porreres, 1937), per l’edat en què es va acabar amb la seva vida i sobretot per la joventut amb què havia començat el seu activisme, ha esdevingut un símbol a escala local que l’historiador David Ginard Féron no dubta a qualificar de “similar al de Dolores Ibárruri o el de les Tretze Roses per al conjunt d’Espanya”. Quan s’acosta el 80è aniversari de l’assassinat de l’activista, i ara que el Govern Balear ha habilitat una partida per obrir la fossa de Porreres, la més gran de l’illa, David Ginard publica Aurora Picornell (1912-1937) De la història al símbol, a Edicions Documenta Balear.

Com definiries Aurora Picornell?

Aurora Picornell va ser, per damunt de tot, una activista política dels anys 30 a Mallorca que, amb només 15 anys, ja participa de manera destacada en l’enterrament civil d’una amiga seva; que també als 15 anys va prologar un opuscle de la feminista Margarita Leclerc, que, només un any després, dedicaria a la mallorquina el text Seis meditaciones sobre la mujer. L’adolescent Aurora Picornell va demostrar un ferm compromís polític, feminista i laïcista, cosa que crida molt l’atenció a l’època. Havia nascut al si d’una família obrera del Molinar, a Palma, una família i un entorn d’ideologia d’esquerres, però així i tot ella va trencar amb el que havien fet les dones de les generacions anteriors.

També crida l’atenció que va començar a escriure poc després d’iniciar la seva vida laboral, als 14 anys, sense cap formació acadèmica.

Aurora Picornell tenia una enorme capacitat de comunicació. I si bé no tenia formació acadèmica, les xarxes del moviment obrer i les Cases del Poble van ser molt importants per a persones inquietes com ella. A més, el seu pare, Gabriel Picornell, ebenista, havia militat en el PSOE en la primera dècada del segle XX i, el 1920, amb l’escissió dels socialistes, va ser un dels principals impulsors de l’Agrupació Comunista de Palma. Ell tenia una biblioteca considerable, on l’Aurora es va aficionar a la lectura. També Gabriel Picornell i dos germans de l’Aurora van ser assassinats pels franquistes. Un altre dels germans Picornell, Joan, va ser reclòs en un camp nazi, i una de les germanes, Llibertat, es va haver d’exiliar a França. Així, de set germans que eren, més el pare, sis membres d’aquella família van ser víctimes de la repressió franquista o nazi.

La implicació política de Picornell està lligada al Partit Comunista.

Després de la proclamació de la Segona República, Aurora Picornell es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya i es va convertir en la figura més coneguda de l’organització a Mallorca, atès el seu carisma i la seva capacitat de treball. A més, va col·laborar estretament amb qui ja era el seu company, el conegut agent de la Komintern Heriberto Quiñones González, amb qui el 1934 tindria una filla, Octubrina Roja. També a Quiñones el van matar, a Madrid el 1942.

Analitzes al llibre la formació del símbol d’Aurora Picornell, no només ja en democràcia. També va ser un símbol en vida.

L’illa era eminentment conservadora i clerical als anys 20. Aurora Picornell va trencar amb els convencionalismes de l’edat i del gènere, i ben aviat es va convertir en el símbol del progressisme. S’ha de pensar que a inicis del 1931, patriarques de l’esquerra mallorquina com Gabriel Alomar i Alexandre Jaume li van dedicar comentaris i articles, i fins i tot li van voler fer un homenatge públic. Ella no tenia ni 20 anys. Posteriorment també va estar unes setmanes a Madrid, i Dolores Ibárruri li va demanar que s’hi quedés per treballar per al partit. Era un símbol i ella era conscient de la seva funció icònica. L’assassinat d’Aurora Picornell, el 5 de gener del 1937, va ser un dels episodis més dramàtics de la repressió franquista a Mallorca. També s’ha de pensar que van ser molt poques les dones assassinades a Mallorca durant la Guerra Civil.

Què ha passat des que es va encetar el procés de recuperació de la memòria històrica?

Com és obvi, durant les dècades de la dictadura la memòria d’Aurora Picornell va quedar proscrita. És després de la mort de Franco, i gràcies a la feina de dones comunistes, quan se’n recupera la figura. Avui, curiosament, Aurora Picornell ha esdevingut un símbol per a la gairebé totalitat de formacions polítiques. És el seu cas i el del batlle Emili Darder, també assassinat pels franquistes. Com ho és el de Matilde Landa, sobretot després que el grup Barricada li dediqués una cançó. En tot cas, encara que vaig poder parlar amb la seva germana Llibertat i he recuperat fonts, el gran problema és que l’estat espanyol, en arribar la democràcia i per por, no va voler conservar les fonts històriques. No hi va haver una comissió de la veritat, com hi ha hagut en molts països, ni hi va haver implicació institucional per conservar les fonts de l’època, enregistrar les veus dels testimonis que encara quedaven o la recuperació d’arxius familiars. Per evitar obrir ferides, bona part de les fonts han desaparegut.