Vint-i-cinc campanyes d'incendis forestals, alternats amb una mitjana anual d'uns 500 vols amb destí a situacions mèdiques crítiques, a vegades inaccessibles d'una altra manera. Això ha fet, i fa, des del 1992, Santi Fuster (Barcelona, 1963, pilot de TAF -Grup Habock-). Les ales de l'helicòpter que pilota eleven, a cada vol que alcen, el repte d'un desafiador desempat entre vida i mort; entre dolor i incertesa, i l'abraçada humanitària. Això passa quan aquest punt groc travessa el cel.
-Van proveïts d'una granota de teixit especial, casc, equips mèdics. Però ¿quina protecció anímica porten davant uns panorames tan durs?
-En la nostra professió, no podem permetre que una situació ens afecti més del que és imprescindible. Hem de trobar el punt mitjà entre la desafecció i la nostra pròpia sensibilitat, sense deshumanitzar-nos.
-¿Com s'activa una de les seves sortides?
-A la central del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), a l'Hospitalet de Llobregat, hi ha una taula específica per coordinar, i en això rau l'èxit, els quatre helicòpters de les demarcacions catalanes. El nostre està a Sant Cugat, però aviat es traslladarà a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell.
-¿On fan més serveis?
-La majoria, en pobles o urbanitzacions, però també a la muntanya i en carreteres. Anys enrere, sobretot s'assistien accidents, però en l'actualitat aproximadament la meitat dels serveis són en domicilis o Centres d'Assistència Primària (CAP), la resta són traumàtics (accidents).
-¿I en domicilis i CAP què atenen?
-El més freqüent són accidents domèstics o possibles infarts. Aquests últims, especialment des que es va activar el Codi Infart (2009). En funció del resultat de l'electrocardiograma que es fa a l'arribar, es realitza el trasllat en helicòpter o només la medicalització del pacient.
-¿Quina és la funció principal de l'helicòpter medicalitzat, assistència o trasllat?
-La seva funció essencial és portar ajuda ràpidament; no transport ràpid, sinó assistència. L'important és que portem una uci fins al lloc i, una vegada estabilitzat el pacient, potser el traslladem a un hospital, o potser ho fa una ambulància. El trasllat pot ser secundari, encara que a vegades sí que s'ha de córrer.
-Sense retencions de trànsit aèries.
-Però hi ha turbulències, pluja, vent, a vegades neu, i hem d'adaptar el vol a l'estat del pacient. Si traslladem una persona des d'Andorra fins a Barcelona, no és el mateix arribar-hi en línia recta salvant el Cadí, amb les pujades i baixades i els canvis de pressió que suposen les diferents densitats d'aire, que seguir el riu Valira fins al Segre, el Cardener i el Llobregat. Segons l'afectació del pacient, sacrifiques la velocitat per l'estabilitat, o al revés. La presa de decisions com aquesta és el més important en els nostres serveis.
-Per tant, a més de pilotar, ha de tenir coneixements mèdics, també.
-Som quatre a l'helicòpter: metge, infermera, el copilot i jo. A cada seu hi ha, a més, un mecànic; i a l'hospital de Sant Pau hi ha un equip mèdic especialitzat en emergències pediàtriques que anem a recollir quan és necessari. Tots, a més de la nostra professió, tenim formació de la de la resta, és un treball conjunt, i el lideratge recau en cada un, segons el moment de vol, atenció al pacient, paperassa o comunicació de la informació, però col·laborem en tot.
-¿S'ajuden a descomprimir emoció?
-Al tornar de cada servei, fem una reunió per analitzar, pas a pas, com ha anat, i millorar la pròxima vegada. En un ambient de teràpia de grup, surt tot, i allà queda, perquè el que tu has viscut, només ho entén qui també ho ha viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada