dimecres, 7 de setembre del 2016

corretgir

Sabeu que estic acaban de pensar un llibre de poemes meus que vaig escriure del 1961 al 73. La Meritxel ha tingut a be de corretgirlos . I molt be, tant que n'ha escrit un llibre quasi nou, començar amb el to que vull emprar . Ella per exemple  els titula i jo la meva primera linea del vers es el titol. Això em permet, desconeixedor de la mètrica com soc, a menys de tota la metrica. De vegades el sentit del poema canvia totalment, perquè l'inici marca la cadència i la mètrica del tot. Sobre tot si has pensat tu el ritme quasi musical. De fet el que ha fer la Meritxell es fer versos nous i això si sense cap falta de tant com el domina De fet sempre he pensat que els poetes, es que van inventar la poesia o van fer ho per poder escriuries paraules boniques amables aqui, olvidan la sintaxi, amb uns texts com els meus que no volen dir res Peró sonen be,. Com les cançons amb angles , que les cantem tots i la majoria no tenim ni idea del que volem dir. Tu de moment no tens vers perquè no erets a a quest mon encara. Però t'en posaré un trocet d'un que podia haver  estat per tu. No no puc. son massa adolescents i el d'infants es de la Mery. ja te'n escriure un quan em vingui la musa bona. (Senyora de color que escriu per tu mentres dorms.) Un poeta va definir als poetes com unes maquines o eines que es tragaven tota la merda del mon i la convertien en paraules boniques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada