el Canada

El Canadà, el país admirat per la bona qualitat de vida i les grans polítiques socials, ha celebrat aquest cap de setmana 150 anys d’història amb actes festius -i alguna protesta- molt centrats a emfatitzar els valors que el defineixen: la diversitat, el respecte i la inclusió. I és que el que sovint és considerat l’Europa de l’Amèrica del Nord se sent orgullós de ser qui és, però reconeix que no pot abaixar la guàrdia.

“Mentre celebrem l’aniversari de la nostra nació, deixeu-nos també celebrar la nostra diversitat -afirma el primer ministre, Justin Trudeau-. La diversitat ens va unir en el passat, ens manté units avui i és la clau de l’èxit del nostre futur. Independentment de les nostres creences, el color de pell, la llengua o a qui estimem, tots som ciutadans iguals d’aquest gran país”. Aquestes declaracions obren el pròleg del llibre The world needs more Canada [El món necessita més Canadà], una publicació de l’editorial Indigo que s’ha convertit en el lema oficiós de l’aniversari. I és que és veritat que sovint la diversitat és la primera paraula que apareix quan es parla del Canadà, perquè amb dues llengües oficials, l’anglès i el francès, un 20% dels poc més de 36 milions d’habitants que té el país, segons dades de l’últim cens, tenen una llengua materna diferent.

Ara bé, no tot és un conte de fades, al Canadà, i més enllà del bon nivell de vida, el país sap que no pot abaixar la guàrdia i ha de seguir treballant per mantenir i millorar els valors que van lligats a aquesta diversitat que el caracteritza. Un dels principals problemes que arrossega en relació a la multiculturalitat és la reconciliació amb les comunitats aborígens. La història amb aquestes poblacions està plena d’abusos i desigualtat en el passat, i de pobresa, altes taxes d’addiccions i suïcidis en el present.

Racisme rural

I el racisme no és un problema únicament per als aborígens, al Canadà, ja que sovint apareix quan un s’allunya de les grans ciutats. Fa pocs dies els diaris nacionals es feien ressò del cas d’una mare que demanava un metge blanc per al seu fill al centre d’atenció primària de Mississauga, a prop de Toronto.

El cas va arribar fins a les esferes polítiques i la presidenta de la província d’Ontario, Kathleen Wynne, va recordar que “sovint” es dona importància “al que s’ha aconseguit en termes d’inclusió, però fets racistes com aquest, o els antimusulmans, com s’han vist també recentment al país, recorden que mai s’ha d’abaixar la guàrdia”.

En el sentit religiós, una enquesta publicada fa dues setmanes a la cadena Global News revelava que, a causa del context global actual, la religió s’està començant a veure al país per primer cop com una qüestió més perjudicial que beneficiosa.

El Canadà se sap imperfecte, però està orgullós de les fites socials aconseguides en aquests 150 anys. D’una banda, internacionalment se li ha reconegut que disposa d’un dels millors sistemes educatius del món. Segons dades publicades al desembre per l’OCDE, el país es troba entre els 10 primers països a l’informe PISA. De l’altra, els canadencs presumeixen de les seves polítiques d’immigració. En aquest sentit, fa pocs dies el ministre d’Immigració canadenc, Ahmed Hussen, va explicar que el 2017 el país donarà la benvinguda a 300.000 nous residents permanents, sense comptar els 25.000 refugiats que vol acollir, que igualaran la xifra de l’any passat. “La immigració juga un paper clau en la prosperitat econòmica del país”, proclama Hussen.

Pacífic i pròsper, membre del G-7, el grup dels països més desenvolupats, la imatge econòmica que avui té el Canadà és sòlida. Ara bé, el país té avui damunt la taula alguns fronts oberts que l’inquieten, com la revisió del NAFTA (el tractat de lliure comerç de l’Amèrica del Nord que Trump vol renegociar) i el CETA (el signat pel Canadà i la Unió Europea), que dijous el Congrés espanyol va ratificar amb l’abstenció del PSOE.

Amb aquest context i l’excusa de l’aniversari, el sector privat està posant deures de futur al govern de Trudeau. Un estudi publicat recentment per la consultora Deloitte demana als liberals del primer ministre audàcia davant la incertesa política i social que viu el món i li assegura que la clau per continuar sent on és passa per tres punts: apostar per les indústries, els sectors i les tecnologies nacionals punters, aprofitar la diversitat i la inclusió per atraure i crear talent en un moment en què països com els Estats Units estan tancant les seves fronteres, i, finalment, que govern, empreses i ciutadans treballin junts per establir les prioritats i polítiques nacionals per als pròxims 150 anys.