L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca amb la gran promesa d’aixecar un mur més blidant del que ja hi ha entre Mèxic i els Estats Units ha servit als peruans per mirar cap a casa. En concret, cap a Lima, la capital del país. El conegut com a mur de la vergonya fa anys que existeix en aquesta ciutat de l’Amèrica Llatina. Separa un barri ric i benestant d’un de pobre i marginal. Popularment l’anomenen així perquè és l’estampa de la divisió de classes socials al país, però feia temps que ningú ja no en parlava al Perú. Gràcies a Trump, la tanca torna a ser al centre de l’actualitat informativa.
A una banda del mur hi ha una de les urbanitzacions més luxoses de la capital peruana. A l’altra, el barri més pobre de la ciutat, construït en forma d’una gran favela, on viuen mig miler de famílies.
El mur fa deu quilòmetres de llarg per tres d’alçada. Està fet de pur formigó, de color gris. Ciment que recorre la cadena muntanyosa de San Francisco, una de les baixes serralades que envolten la ciutat de Lima, al sud-est de la ciutat. Coronen el mur filferros amb punxes per evitar que ningú pugui saltar-lo. De fet, ningú ho intenta. Mariela Tosca en dona fe. Té el mur a tocar de casa seva. Va arribar a aquesta zona quan les primeres famílies s’hi van instal·lar fa 20 anys, aixecant-hi les primeres barraques. Fugien de la misèria que castigava l’interior del Perú i del terror de la guerrilla de Sendero Luminoso. “Abans les vistes des d’aquí eren molt boniques, es veia la ciutat i els seus grans edificis. Ara amb el mur només veiem el formigó”, es lamenta.
Crit d’auxili
L’aigua, el clavegueram i l’electricitat mai han arribat a aquesta zona de Lima coneguda com a barri de Vista Hermosa. El nom fa referència a unes vistes que ja no existeixen. Fa poc, una part de les faveles es van batejar com a barri Nadine Heredia, el nom de l’ex primera dama del Perú, dona de l’expresident Ollanta Humala, que dirigia el país fins fa pocs mesos. “Va ser la manera de cridar l’atenció de les autoritats”, confessa una de les veïnes del barri mentre ensenya on han de fer les seves necessitats, un pou on diversos cops al dia s’hi buiden galledes. “No ha servit de res perquè ni tan sols ens ha vingut a visitar mai, la senyora Nadine Heredia”, expliquen amb un mig somriure els veïns d’aquesta zona de Lima.
Molts dels habitants del barri Nadine Heredia, irònicament, treballen a l’altra banda del mur de la vergonya, on hi ha la Lima dels rics, amb cases que poden arribar a costar dos milions de dòlars (1,7 milions d’euros). Aquí hi predomina el color verd dels grans jardins de la urbanització Las Casuarinas.
Si el mur no existís, arribar a la feina seria un trajecte de pocs minuts per als veïns de Vista Hermosa, caminant turó avall. Però amb la tanca que els barra el pas, amb la muralla de ciment i formigó, els cal fer una llarga volta de molts quilòmetres per uns camins de difícil pas. El drama de viure entre la misèria, sense recursos i desatesos pels nostres dirigents es fa encara pitjor quan has de matinar, i molt, per anar a treballar.
Origen desconegut
Ningú del barri de faveles de Vista Hermosa sap del cert qui va aixecar aquest mur fa 10 anys. Però tothom dona per fet que qui ho va pagar va ser la comunitat de propietaris de la urbanització Las Casuarinas, el barri dels rics, amb la complicitat de l’Ajuntament de Lima. Elke McDonald hi resideix i en molts dels articles i reportatges que últimament s’han escrit sobre el mur de la vergonya de Lima ha aportat pistes sobre el tema, i ha justificat, a més a més, la necessitat de separar els rics dels pobres. “Tothom té dret a tot el món a posar límits a la propietat privada per protegir-la. Això no vol dir que no siguem bons veïns. La meva dona de fer feines i el meu jardiner viuen allà [a Vista Hermosa]”, ha explicat McDonald sempre que se li han demanat explicacions. Parla des de la convicció de qui no té cap remordiment, sense immutar-se.
En els últims tres anys el mur s’ha anat allargant, i creix imparable. S’ha ampliat amb l’excusa de frenar la inseguretat.
Algunes vegades els veïns de la part pobra han intentat bloquejar l’ampliació del mur, però no han tingut èxit. Viuen sota el paraigua de la resignació. Han tirat la tovallola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada