nous graduats

Milers de joves estan esperant que arribi dimecres -dia en què es publicaran les notes de tall d’accés a la universitat- per comprovar si han entrat al grau que volen estudiar. L’elecció de la carrera condicionarà, i molt, el seu futur laboral. Filologia francesa (amb un 42,1% d’aturats), filologia àrab (41,1%) o ciències del mar (38,3%) són les tres carreres amb menys sortida professional, segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2016, sobre els graduats fins al 2014. Entre els 20 graus amb menys ofertes de feina també hi ha història, belles arts, geografia o història de l’art.

A l’altra cara de la moneda hi ha enginyeria electrònica (amb una taxa d’ocupació del 98%), medicina (97,7%) i enginyeria aeronàutica (96%). Informàtica, enginyeria aeronàutica, telecomunicacions, fisioteràpia i farmàcia es troben també entre els 20 primers llocs. “Les carreres d’humanitats s’han devaluat des del punt de vista empresarial. És una realitat que es va repetint en els últims anys influenciada pel cicle econòmic”, apunta el professor de pedagogia internacional de la UB Enric Prats. Si l’entorn “laboral” i “social” no canvia, difícilment aquesta tendència variarà en el futur. “Som en una societat en què es valora sobretot que la inversió dels estudis pugui revertir en un lloc de treball de qualitat, que per a la majoria de la gent vol dir que tingui unes bones condicions econòmiques”, explica Enric Roca, doctor en ciències de l’educació de la UAB i director d’Edu21.

Els experts denuncien que falta un procés d’orientació educatiu perquè els joves tinguin totes les eines a l’hora d’escollir els estudis. Tant Roca com Prats coincideixen que aquest procés hauria de començar a primària i hauria d’incidir en les aptituds del joves i el context. Si aquesta orientació fos més acurada, afegeixen, s’aconseguiria reduir la taxa mitjana d’abandonament, que només el primer curs d’universitat se situa en un 17%, segons les últimes dades de la Generalitat.

L’ARA ha reunit quatre estudiants que s’han graduat aquest curs perquè expliquin què van tenir en compte a l’hora d’escollir el grau i quin futur laboral els espera. Dos han estudiat una de les carreres amb més sortides laborals -enginyeria industrial i informàtica-, i els altres dos, graus del sector en què més costa trobar feina: història i filologia francesa.

Sergi Gil i Àlex Rodríguez Enginyer industrial i enginyer informàtic

“Les empreses necessiten més enginyers industrials dels que hi ha al mercat”

El Sergi Gil, de 22 anys, s’acaba de graduar en enginyeria industrial a la Universitat de Girona. Com que sempre ha sigut un bon estudiant, a l’hora de triar la carrera va decidir escollir-ne una que li agradés i tingués sortida laboral. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2016, un 91,7% dels graduats en aquesta enginyeria estan treballant en el seu sector.

Tot i que encara li falta fer les pràctiques i el projecte de final de grau, ja ha rebut de forma informal ofertes de feina. “A l’abril els mateixos alumnes de la facultat organitzem un fòrum industrial on venen les empreses del sector per buscar treballadors. Em van donar bastants contactes perquè els truqués”, explica.

De moment encara no ho ha fet perquè aquest estiu ha preferit treballar de coordinador d’un casal de Castell-Platja d’Aro i durant el primer quadrimestre del curs que ve vol fer les pràctiques i el treball de fi de carrera. “M’agradaria fer-les en una empresa del sector de l’automoció; sobretot busco professionalitat i un bon ambient”, explica. L’altra part del curs vol començar el màster d’enginyeria industrial per aconseguir, a mig termini, treballar pel seu compte. “No falta feina, en el meu sector; de fet les empreses necessiten més enginyers dels que hi ha al mercat laboral”, diu.

Amb feina des del tercer curs

Les perspectives laborals de l’Àlex Rodríguez, de 26 anys, també són molt bones. Des de ben petit li agradava remenar ordinadors, segurament -admet- per tradició familiar. Tot i que també l’atreia l’enginyeria industrial, no va dubtar a decantar-se, en el moment de triar carrera, per la d’informàtica, que té un taxa d’ocupació del 93,4%. Durant els dos primers cursos del grau va combinar els estudis amb una feina en un banc. “Les meves tasques no tenien res a veure amb el grau, m’encarregava de la gestió”, explica.

El tercer curs, però, va fer les seves primeres pràctiques en una start-up de biotecnologia de nova creació: Dycare. “Buscaven algú per al desenvolupament”, concreta. Després de només tres mesos, els dos socis fundadors, amb qui de seguida va connectar, li van oferir que s’hi quedés com a treballador. “Tenia clar que les pràctiques m’havien d’aportar alguna cosa més que treballar i aquí he tingut l’oportunitat de viure el naixement d’un projecte i participar-hi”, argumenta.

Aquest juny, l’Àlex, que ja està independitzat i viu en un pis de lloguer a Barcelona, s’ha graduat. Continua treballant a Dycare però com a arquitecte de sistemes. L’empresa ha passat en poc més de dos anys de tres a cinc treballadors i a tenir diversos col·laboradors externs. “Combinar feina i estudis ha fet que trigués més a acabar la carrera, però crec que és important treballar en projectes que et motivin”, assegura.

Els pròxims mesos es vol centrar en la feina, però a curt-mitjà termini li agradaria fer un màster en direcció de projectes. “De fet, la mateixa feina m’obligarà a seguir formant-me”, deixa clar l’Àlex Rodríguez.

Repetir quart d’ESO va servir al Sergio Resurrección, de 24 anys, per descobrir què volia estudiar a la universitat: història. Part de culpa la va tenir la professora que li va impartir aquesta matèria durant aquell curs. “Em va enganxar a l’assignatura”, explica. Tot i que el seu pare el va advertir que era una carrera amb poca sortida laboral -només troben feina un 54,9% dels graduats-, el Sergio va seguir ferm amb el seu pla. “Em vaig guiar per les meves aptituds i gustos”, diu.

Com que va haver de fer la selectivitat al setembre, per precaució va buscar un pla b per si es quedava sense plaça. “Vaig fer dues setmanes de classe d’un grau superior d’educació infantil, però aquell no era el meu lloc”, reconeix. De seguida li van comunicar que havia entrat a la Universitat de Barcelona i a l’octubre va deixar el grau d’FP per la Facultat d’Història. Aquest curs s’ha graduat. Ara el següent pas és fer el màster de formació del professorat. A diferència dels graduats en enginyeria, mai li han ofert feina d’historiador. Tot i així fa dos estius que participa en campanyes d’excavacions arqueològiques. La vida, però, se la guanya fent classes de judo en escoles i un gimnàs. “Aconseguir el que vull m’està costant temps i soc conscient que encara em queda camí per recórrer, però seguiré endavant fins que treballi de professor d’història”, deixa clar. Un cop acabi el màster s’apuntarà a la borsa de treball i fins que el truquin buscarà feina “del que sigui”. “Trigaré entre dos i quatre anys a aconseguir treballar de professor d’història”, augura.

Amb el suport dels pares

Com el Sergio, l’Eva Sanromán, de 23 anys, també tenia clar a l’ESO que estudiaria filologia francesa. Fins i tot va canviar d’institut per fer el batxillerat en un de bilingüe. “Els idiomes se’m donen bé”, explica. Els seus pares li van donar suport des del primer moment. De fet, la seva mare li va proposar que fes la carrera en una universitat francesa perquè seria on millor aprendria l’idioma. L’ha estudiat a Tolosa excepte les últimes assignatures, que les ha fet aquest curs a la Universitat de Barcelona.

L’any que ve farà el màster de formació del professorat a Saragossa perquè ara viu a Osca. Tot i ser conscient de la poca sortida laboral que té la seva carrera -només aconsegueixen feina un de cada dos filòlegs-, la tornaria a fer. “El més important és treballar del que t’agrada, costi el que costi, i jo vull fer oposicions i treballar en una escola oficial d’idiomes”, deixa clar. De moment ja ha pogut aconseguir petites feines a l’estiu relacionades d’alguna manera amb la seva carrera, com ara traduccions, classes particulars o com a hostessa.

Sergio Resurrección i Eva Sanromán, historiador i filòloga de francès

“Trigaré quatre anys a treballar de professor”