l'ultima factura

Quan es fa una anàlisi detallada de la llista de morosos feta pública fa dues setmanes per l’Agència Tributària espanyola, es conclou que el sector de la construcció encara és un llast per a l’economia espanyola. No en va el perfil més comú entre els morosos són empreses del sector de la construcció, en liquidació i ubicades a Madrid.

Dels prop de 14.500 milions d’euros pendents de cobrament per part de les arques públiques, més de 8.500 provenen d’empreses constructores, immobiliàries o promotores, i figuren a la llista perquè deuen, com a mínim, un milió d’euros. Així, sis de cada deu euros impagats provenen del sector immobiliari.

A més, l’anàlisi de les dades també posa de manifest que aquests diners difícilment es cobraran, perquè el 35% de les empreses de la llista estan extingides, dissoltes o en extinció, i això representa un 33% del total de la factura, uns 5.100 milions d’euros.

Aquests 8.500 milions d’euros d’impagats representen un 0,7% del PIB espanyol, cosa que significa que si l’administració espanyola comptés amb aquests ingressos podria reduir el dèficit públic i complir amb les exigències de Brussel·les.

La publicació de la llista de morosos ha de portar a diverses reflexions. D’una banda, que no s’haurien de tornar a cometre els errors del passat, pels quals l’aixeta del crèdit es va obrir desenfrenadament i es van alimentar empreses que no eren prou solvents, com ho demostra que moltes van néixer i van morir amb la crisi. L’esclat de la bombolla immobiliària no només va disparar les xifres d’atur, va comportar desnonaments i l’empobriment de molts empleats que van patir els efectes d’una devaluació interna amb la baixada de salaris, sinó que també va deixar un seguit d’impagaments a les arques públiques que no es cobraran. Això ha de servir de lliçó per apostar en el futur per inversions menys basades en l’especulació i l’avarícia.

L’altra lliçó que cal aprendre és que cal fer pedagogia fiscal i recordar als ciutadans que el pagament d’impostos i l’estat del benestar són dues cares de la mateixa moneda. La pedagogia ha de començar pel mateix ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que va dur a terme una amnistia fiscal declarada inconstitucional i que va premiar els defraudadors.