el mapa del delicte

Barcelona és una ciutat segura. Segons l’índex de ciutats segures publicat el 2015 per The Economist, la capital catalana és l’onzena ciutat més segura entre les 50 principals ciutats del món. En el rànquing europeu està al davant de ciutats com Londres, París, Milà i Madrid. Ara bé, des del 2013 la xifra de furts (el delicte més comú a la ciutat i que representa dos terços de les denúncies) està remuntant i no s’està aconseguint reduir la tendència a l’alça.

Segons les dades publicades pels Mossos d’Esquadra en el seu portal de dades obertes, el nombre de furts a Barcelona ha crescut un 4,5% respecte a l’any passat en els primers mesos del 2017 i encara no s’han comptabilizat els mesos de juliol i agost, els de més afluència de visitants.

La intensa tasca policial ha permès, per exemple, reduir la xifra de furts al metro de la ciutat. Una feina coordinada entre policia, fiscalia i judicatura ha possibilitat ordres d’allunyament del suburbà per a 152 lladres habituals.

Precisament, la reincidència és una de les problemàtiques de la delinqüència. La policia catalana s’esforça a demostrar que els delinqüents habituals que acumulen fins a 31 detencions tenen el delicte com a forma de subsistència. En aquest sentit, caldria reforçar la coordinació entre la policia, la fiscalia i els jutges perquè la suma de diferents delictes sí que permet aconseguir penes de presó. Ara en la majoria dels casos els furts acaben en no res, perquè com que són robatoris de poc valor no impliquen presó -només penes d’entre un i tres mesos si superen els 400 euros.

La investigació, doncs, és clau també per demostrar que moltes vegades els lladres actuen de manera coordinada, en grup. Això permetria acusar-los de pertinença a grup criminal i, per tant, aquests delictes els comportarien unes condemnes amb penes més altes, un dels factors que podrien acabar amb la reincidència o limitar-la.

Sovint alguns discursos populistes aposten per l’enduriment del Codi Penal, però el que cal realment és reforçar la investigació. Ho demostra la reducció dels robatoris en domicilis. L’enfortiment de l’anàlisi criminal ha permès reduir en un 9% els assalts amb força en immobles respecte a l’any passat. En aquests casos també és essencial la implicació dels jutges per abordar aquest tipus de delictes.