el mundial

Han pasat dues coses que potser et facin gracia quan siguis gran. Una terrible. Tenia que inaugurar el campionat de futbol, Nelson Mandela, expresident del pais, un besavi molt gran i malalt que despres de 27 anys a la preso, tipus Gandhi, va aconseguir portar la democracia i la igualtat al seu pais sense violencia. Doncs avui, un dia important per posar Sudafrica al mon, se li ha matat una besneta de 13 anys, quan tornava d'un concert de la ceremonia inaugural,

L'altre es una curiositat economica. Amb el rotllo de les fusions, la Caixa, una entitat bancaria catalana on hem treballat tres generacions de Salvany's, deixa de ser la numero u, que ho pasa a ser Caja MAdrid per la seva unio freda com en diuen ara, amb Bancaja.

Al cine club del poble, que com sabras presideixo, hem estrenat projector, i s'ha pogut veure molt be una pelicula alemana de R.W.Fassbinder, "Todos nos llamamos ALi", sobre la inmigracio dels anys 70. Res a canviat tant. Al mati he anat al metge de la SS.SS. que plorava per la seva retallada de sou. Em volia receptar una pastilla nova, ja inventada, pero fins d'aqui uns mesos no estara a la venda. Es de les en diuen bomba, que es van descarregant a poc a poc duran tot el dia. I mentre parlava amb la doctora, una aranya petita s'ha despenjat amb el seu fil sobre el teclat del ordinador. Diu que porten sort...