el tennis

Comença el torneig de Wimbledon (tim tem ton) que diries tu, que es el mes important sobre herba. Es juga a Londres. Al teu altre pais de pistes d'aquestes casi no ni ha, al menys jo no hi he jugat mai. El tennis es molt bonic. Nomes necesites un contrincant i tambe pots jugar a dobles. Hi pots jugar fins molt gran, adaptante al teu fisic i si el que juga amb tu es vol adaptar encara que s'avorreixi una mica. Amb qui mes habia apres era amb el teu besavi Josep Maria. En sabia, tenia paciencia i t'ensenyaba. El pare i el Blai, que en saben tambe molt, aviat ja no van voler jugar en mi. L'unic que fins que es va morir volia jugar amb mi, era el Vicenç, era com el besavi, en jove i amic. Mai tenia un no encara que, esquerra com era, s'avorria una mica. Tampoc li demanava per jugar cada dia. A Wimbledon hi tenim un mallorqui, Rafael Nadal que juga molt be. Vaig ser un temps delegat de tennis de la seccio de l'associacio de la Caixa i en van fer fora precisament per aixo. Perque siguen companys com erem, volia que tothom jugues amb tothom les primeres rondes, per coneixer's i per ensenyar una mica. Pero el egoistes que eren tant bons, no podien perdre una hora sense superar se asi mateixos, oblidan per una hora tota la seva mesquinesa. Si t'en explicaria de coses...I ja no et dic jugar mixtes.