La crisi sistemica

Viuras petita Julia una primera decada de la teva vida molt dificil economicament, perque encara no ha arribat el mes dur. Esten en front d'una crisi que com la de 1875 o la de 1920 era previsible i inevitable. Perque es el sistema que s'ha menjat asi mateix i ara te que trobar noves sortides, innovacio, productivitat, el que sigui, menys seguir com fins ara que es el que ens demanen. Durant 10 anys nomes ens han apujat el sou el 0,7% i hem seguit comprant a credit, cases, cotxes, teles de plasma, vestits i menjars que no podiem. A Catalunya hi han 1000 projectes i uns 35000 emprenedors amb una taxa de 7,3, un punt per sobre d'Espanya i Europa. Sembla que crear una empresa es la clau del futur. Pero si ets jove, vols suport informatic, i t'assessores per no fracassar, i entres en un banc a demanar un credit per la teva idea, el director et mira amb la cara que fan les vaques quan veuen pasar el tren i en minuts estas fora del despatx. La desgracia es que la vaca munyida som nosaltres i hem de ser llestos per no tornar a repetir un cicle. Si cal tornar als maons calents embolicats amb tovalloles o bosses d'aigua calenta pels peus al hivern, ho farem. Si volem podem enderrocar el sistema i quan vingui el director a casa, el mirem amb cara de vaca i el fotem fora.