12 anys

Aquests dies pasen moltes coses que ens tenen distrets. El dia que el pare va sortir de CiUland que diu ell, avui fa 12 anys, es manifestaven a favor del presos d'ETA, es discutia si s'extradia de Londres al dictador xile, Pujol estirava un any mes la legislatura, Corretja i Moya jugaben la final del masters i el Barça feia la cloenda del seu centenari perden amb l'Atletico de penal. Tot aquests anys pasats amb molts dies d'anyorança, ens diuen avui que el pare va marxar per fer la feina ben feta. Sortir de la injusticia de no poder treballar del que t'agrada i cobrar un preu mes just pel plaer i la responsabilitat de volar. Sabem ara que et tenim a tu, que viuras de lluny el proces de millora, crisis mundial i patiment d'aquest pais petit teu i que entre tots els que us estimem farem de preservarlo el millor que sapiguem per si algun dia de novembre, per Nadals, voleu tornar. De neu ja en tenim molta, d'ossets n'estem crian, recuperem els rius i lluitarem per la llengua propia. I no t'estic dient que siem valents. El pare si que ho es i per aixo te tota la nostra immensa admiracio. En 12 anys el terrorisme vol la treva, el dictador ha mort, Mas tindra la seva oportunitat, Nadal no pot amb Federer i el Barça n'ha tornat a fer 5. Com el 1994. I tu seras valenta com ell.