nani

La Nani Marquina es una amiga de tota la vida. La vaig coneixer a Aiguafreda, i ara famosa diseñadora, premi nacional de disseny, fa anys que no la veig. Acaba de guanyar el premi de la millor botiga del mon. Corrien els 80 quan varem anar tres parelles amigues, amb les criatures, a gaudir de les platges esplendides de Mallorca, ai las! en plan camping. Cercavem, plens d'influencia hippie, paratges d'ensomni, i, plantavem les tendes on era prohibit i el franquisme encara tenia privilegis. Un mati, ens varen llevar a les 6 del mati amb un cano d'ametralladora a boca. Amb la boca plena, vaig demanar a la guardia civil si podiem esperar que el Blai molt petit es despertes, i encara riuent caganse en els meus morts i jo en ells. El Gerard. la Nani, la Maria, el Torres (epd), la Tere i jo, practicament ens varem separar tots al tornar d'aquell viatge. Despres la Nani, filla d'aquell famos dissenyador de les setrilleres que no perden oli mai, s'en va anar al desert i al tornar, havia trovat el seu cami tapissat d'alfombres o catifes, plenes de color, imaginacio i qualitat i caliu. Va trencar motlles i les noves generacions es van atrevir a comprar ne, deixan de banda aquelles tan tipiques arabigues o perses.