el funeral

Els funerals es una cosa que s'han inventat les religions per poder recordar als seus desapareguts. Ahir vaig anar al de l'amic Rafel a una parroquia del carrer Roger de Flor. A mi que no havia pogut asssistir a la incineracio d'Andorra, em va servir per abraçar a la seva dona, la Maria Rosa, els seus fills, l'Oriol, la Gloria i el Bernat, els seu germans i un munt d'amics que, calbs, son com reproduccions de velles fotografies si fa temps que no els has vist. Si ells et reconeixen mes facilment es que, o no has canviat tant tu, o que erets molt important per ells en aquells anys de joventut. Un d'ells en Jaume Garcia, havia recopilat un munt d'aqueste fotos i les havia remes a la familia. Hom sentia una dobla alegria. Una la de encara ser-hi i l'altre, com varem fer amb el Jaume Tarrida i la Trini de poder recordar amb nostalgia, pero estima i amistad, les coses viscudes i compartides amb el Rafel i les lletres de les cançons del Pitu. Encara aquest mes de març li vaig passar una lletra dels Rollings i em contestava que era molt mes bona la que cantavem nosaltres i tenia rao pero no la recordo, i ell no ha tingut temps de fer-ho. Et deixo aqui la versio lliure que n'he fet jo: Sota el teulat

Quan el sol calenta

I crema el quitrà del sostre

les sabates et fan tan mal

Que no pots ni caminar

Sota el teulat

A la platja

A la tovallola amb la noie

Allà estaré

Sota el taulat...fora del sol

Sota el taulat...ens divertirem

Sota el taulat...la gent camina per dalt

Sota el taulat...ens enamorem

Sota el taulat.... taulat

En el parc sentiràs

L’alegre soroll dels cavallets

No et podràs acabar ni el bocata

O les patates fregides

Sota el teulat

A la platja

A la tovallola amb la noie

Allà estaré

Sota el taulat...fora del sol

Sota el taulat...ens divertirem

Sota el taulat...la gent camina per dalt

Sota el taulat...ens enamorem

Sota el taulat.... taulat