dimecres, 10 de novembre del 2010

Cuba

Cuba es una illa propera a Miami que es veu es bellisima i amb recursos natural. Una revolucio nascuda d'una amistad, el Che.-encara i ha joves i vells que tenen el seu poster amb la boina penjada a l'habitacio-, i Fidel, la va fer comunista. I avui es l'ultim baluart d'aquest tipus hipocrita de igualitarisme. Si que tenen una certa cultura i poden menjar, pero son pobres i sobre tot no son lliures. Bloquejats durant decenis per EEUU, el cert es que els tenen a tir de cano, va poder resistir l'invasio de Cochinos i encara es penedeixen de l'ocupacio espanyola i catalana. Les botigues venen pots de llegums a mitjes, et graven la esplendida musica cubana el cassettes vells, els nens es barallen per un gelat a la porta del hotel, els taxis s'agafen en comunitat, si envies llapiços de colors a un nen li arriben nomes uns quants i encara hi havia turistes que els portaven tampax perque no s'els fessin amb paper de diari i revistes del cor atrassades molt valorades. Els seus dirigents pasen del 80 anys i els cubans que poden s'escapen a EEUU o Europa. Sembla que ara podran fer cooperatives priman la productivitat, fer credits i mercat de vivendes. Per no parlar de Guantanamo. Pero quedat amb les dolces cançons del "son", tristes pero plenes d'esperança. I el Cuba Libre. Ah!, el teu avi no va anar a Cuba...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada