Es el llibre que han escrit a 4 mans Ferran Casas i Juan Rusiñol per tal de crear un nou consens a la classe política catalana. El resum es que la crisi es una oportunitat per engrandir els límits de l'autogovern de Catalunya. Una oportunitat històrica, la tempesta perfecta. Mai com ara l'estat, la seva idea, havia estat tan afeblida, sense poder real, PP a banda, sense politca econòmica, ni defensa pròpia, ni projecte de país modern.S'esta posant en revisió qualsevol sistema, fins i tot l'autonomic. El que importara es que la bandera que s'aixequi serveixi per unir.Que les propostes que es facin no esquincin la societat catalana, per ser mes forts a l'hora de negociar. I pensem en la força d'Europa, el seu deute i la seva reconstruccio política. Hi ha una profunda divisió entre protestants i catòlics, paissos aquests últims tots enfonsats economicament hores d'ara. L'independentisme, despres de l'acte de l'ANC al Sant Jordi, poca joventut i gent per cert,-te mes suport amb l'economica malmesa i la crisi galopant. No es veritat que els grans canvis es facin en època de bonança. Les classes mitjanes no son el motor del canvi, en tot cas al contrari, no volen vertigen i es tornen conservadors quan mal maldades. Es pensen que no perdran el que ja han perdut i no veuen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada