Es una reunió d'un grup de gent amb uns interessos comuns, i una targeta penjada al coll, es passen el cap de setmana parlant de les seves coses. Els partits i els negocis son els que mes l'utilitzen, sobretot per moure aquesta democràcia nostra tan en coma i amb series dificultats per exercir els seus drets. Diu el poeta TS Eliot, que 'ha de tornar al principi del riu, on es mes llarg i tenia un desig: que la pausa entre dues onades, i o parlava de Convergencia, sigui una, la Rosa i el Foc. Perquè l'estancat es podreix, es aigua quieta, bruta i malaltissa i per això els hi calia una Ítaca, unes barques, el que fos mantenir un horitzó proper i visible, Casualment Oriol Pujol,nou secretari general va "repetir" les paraules d'Alfred Bosch a Madrid fa uns dies. Hem de marxar d'aquest regne que vostès estan podrint, doncs alguna cosa fa pudor a podrit a espanya. I el que es reclama es el compliment del regne de la seva agenda política i del marc legal ja subscrit. El dret a l'autodeterminacio es publica a les Nacions Unides el 1966 i el pacte internacional entra en vigor el 1976, al nostre estat el 27 de juliol de 1977 i diu Tots els pobles tenen dret a determinar lliurament la seva condiciio política i a proveir el seu desenvolupament social, econòmic i polític i cultural. Queda clar, oi?.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada