vila matas

Enrique Vila Matas es un escriptor que m'agrada però m'emprenya. T'explico. Es el que en diuen un novel·lista assagista. O sia que al bell mig de la novel.la, quan ja t'ha enganxat. et canvia la historia. Per cert que ahir va traspassar Teresa Pamies, mare de Sergi i de qui jo em pensava que tenia algunes obres que ara no localitzo. Del Vila Matas si que tinc, El mal de Montano i Paris nunca acaba. Ara ha publicat Aire de Dylan que conte un doble homenatge i per fer el qual s'ha patejat les estètiques d'alguns escenaris.D'una banda al cantautor Bob Dylan, camaleònic cantant que intenta sintetitzar la seva contradiccio constant amb la post modernitat. I per l'altre s'ha inspirat en l'accio de Duchamp que tancava en un flascó de 50cc d'essencia parisenca i la va portar fins Nova york per portar lo amb un amic.Duchamp eia que es contradeia perquè no es quedava en el propi gust. Baudelaire li contestava hi ha dos drets humans que manquen. La contradiccio i del dret d'anar se'n.El llibre parla de l'aire ultra lleuger, de no amagar se com el joves de Oblomov o del mateix Dylan i la seva capacitat de canviar constanment i ser moltes persones en una sola. El llibre es pregunta si canviar i no ser un mateix no es una equivocació. Es pot obstaculitzar el flux d'un mateix?.