diumenge, 4 de març del 2012

corda

Al final, l'Annia t'enviara la camiseta del viatge a Santiago. Suposo que encara t'anira be. varem parlar molt de tu i de les coses que dius al skype. I dels col.legis, que ja se que el teu es molt maco i hi vas molt contenta.Amb una espatlla de xai al davant tot semblava mes fàcil. Encara que nosaltres ja fa temps que estem d'acord i no calen gran pactes. Per tenir credibilitat en una negociacio s'ha d'estar disposat a trencar, a estirar tan la corda fins que peti si cal.Nomes així pots defensar les teves tesis si son raonables amb contundencia. I d'aqui ve la força 'Europa vers l'estat i d'aquest vers Catalunya i a l'inrevés. I de moment no sembla que ningú hagi fet els deures i mentres tant no hi pot haver la flexibilitata que demanen alguns per ells.Soc dels que penso que encara que hi perdem, cal seguir el model pautat per Alemanya. Es el preu de haver sabut fer ho millor. i la finalitat es aconseguir una Europa solidaria amb justícia, no el que fem nosaltres i sobre tot federal per tal d'evitar altres veleitats.Tampoc podem deixar fer una Europa alemanya nomes. Que seria el camí de l'austeritat, mes recessió i mes austeritat.. Cal no deixar anar ara la corda i tibar ben fort. Negociar però complir. Ara no s'ha de tombar res. Nomes equilibrar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada