la confessio

Un directiu d'un important banc de Wall Street ha marxat revelant la seva forma de treballar. No et poso els noms perquè penso que no mereixen embrutar me el blog, que es el que fan mes enllà de la suposada denuncia.En la seva carta diu coses com que ara el banc es mes tòxic i destructiu que mai, que es tracta amb crueltat com estafen als clients a qui es refereixen com a titelles i que sempre els fan operar en el producte que aporti mes guanys al banc.Arrepentit vol que el consell d'administracio prengui mesures, que es torni a valorar el client com principal factor del negoci, que separin als directius que han fet fallida moral i que recuperin la cultura correcta de la confiança i les bones practiques. El banc naturalment ho desmenteix tot. L'analista sortint explica que nomes quan feia un any que hi treballava, no sabia on era el bany no cordar se les sabates.Nomes descobria derivats, entendre les finances, motivar equivocada ment als clients, definir los l'exit i com assolir lo.Peró el que comptava era quants diners feien amb ell. En nomes deu anys pot considerarWall Street una seu de la màfia pe rel tipus de llenguatge. Sense humilitat, integritat i legalitat, t'allunyes del client i perds el seu negoci. De fet ell ja ho ha perdut quasi tot.