Castelldefels

Es una autovia que els anys 60 et treia de Barcelona, mes fàcilment que per la Meridiana. Barcelona sempre ha estat una trampa, (Hipercor). Si un dia passa alguna cosa, serà impossible sortir ne. Castelldefels era la porta sur de sortida, Pl. Espanya, Gran via i fora. Platges de seguida, clubs de tennis, restaurants populars interessants, boscos de Picnic, les primeres torretes vora mar, i les chiringuitos tipus Casablanca on tres gambes ja valien 125 pessetes, o el Rex o La Fonda, per no dir la Rita. L'avi lla va tenir el primer accident fort i la primera retirada de Carnet, si com el Benzema ara. Em va quedar la cara fet un mapa perquè no hi havia cinturons. També podies arribar fins Garraf i les seves corbes que era una veritable muralla i sinó a l'aeroport, mes tard ampliat i on encara podies veure enlairar se els avions. De fet era una de les coses que feien els barcelonins per distreure's. La Pava, primera gra pizzeria/gasolinera, i unes cues de hores i hores. I el tennis Gimeno, on la pilota groga semblava que flotava en la boira de la nit. Un fin d'any vaig estar 4 hores i vaig arribar a les uves a la matinada. I un record meravellós per els apartaments El elefante. allà vaig conèixer l'Adria, el Fernando, la Pilar i la Silvia. Peró la crisis ha convertit aquelles festes de cotxes aturats amb musica a la radio, en deixalles a les voreres i prostitució a la carretera, especialment desprès del tancament de dues immenses cases de barrets, el Saratoga i el Paradis. I la clàssica discoteca Silvi's. tancada fa anys, o la Row14 que nomes obre les matinades, com el camping La ballena alegre i el Filipines on l'avi havia practicat ski aquàtic. Tres kilòmetres que per nosaltres eren Los Angeles o Las Vegas. Desprès van caure els darrers xiringuitos a peu de mar. Des de el pla d 1976 no s'hi ha fet res de bo, i ara velleta, construïda el 1954 li diuen la C-31. I ara tot es degradació i alguns bons records.