somiatruites

Carles Boix, catedràtic de Princeton, explica que no es pot canviar per desgracia la compatibilitat de Catalunya amb Espanya. Tots els catalans, per el sol fet de ser ho, son espanyols impurs. I sospitosos de provincianisme. L'unica solució, en consciencia inacceptable es cultivar el catalanisme en privat. El cap d'estat, tan campechano a llatinoamerica, mai farà callar un militar energumen que ataqui Catalunya. Ni quan un pare de la constitucio recomana bombardejar nos de tant en tan. Ni cap fiscal obrira diligencies per comparar nos amb les terribles dictadures europees amb clares connotacions antisemítiques. Els constitucionalistes volen que els catalans siguin dignes de respecta perquè son espanyols encara que no complerts. Fins i tot oficials chusqueros criticaven que l'exercit compres aigua Fontvella, fins al punt de tenir los que explicar que corresponia a una multinacional francesa com a consequencia de la venda d'empreses catalanes a fora els anys 80. La incorporacio a Espanya dels impurs nomes es pot produir per assimilació cultural i identitaria. S'ha de produir de forma sorollosa, publica, medieval, penitent i excessiva. Valencia n'es l'exemple fallero, blavero, barroc, sent hostil als catalanistes i forçant el gest cap el convers. L'espanya colonial ha desapregut. Nomes queda dempeus el reducte basco navarrès, La resta es constitucionalisme solidari i hipòcrita. Els catalans som impurs incorporats que necessiten uniformitzacio. En 50 anys ho han aconseguit amb l'Arago i Valencia. Hi ha un mapa d'espanya que ja havia fet servir uns dels pares correctes de la constitució de 1852 que dividia l'estat en quatre. Castella (ocre), que era uniforme y puramente constitucional, Aragó (verd), assimilada i incorporada, Navarra i Pais basc (blau) la espanya foral i Ultramar (groc) amb Catalunya, la espanya colonial. Cada territori tenia tractes fiscals diferents i institucions juridiques pròpies. Lo millor sens dubte però, son el noms.