quo vadis

Es la peli amb la que ens varem enfarfegar ahir de setmana santa. Peró t'explicare un somni, basicament perquè avui me'n en recordo. Venia d'una festa amb la meva amiga per allà la gran via. De repent passem per una botiga d'electrodomestics i diu que se li ha espatllat el cd, que n'agafem un. Es de nit i esta tancat. N'agafem un desconectant cables i per poc en quedo tancat a dins. Un home ens veu, i amb una olla a la ma i un ticket, em diu, menys mal que els trobo, perquè la necessito per aquest mati. Agafem el cotxe i fugim. Aparquem i per allà la verge de Montserrat, un home com l'Antonuotti, amb pinta d'encarregat de grans magatzems, ens diu si ens pot ajudar. Li expliquem que passa i crida a un company com el Belmondo i comencem a caminar. De sobte, ells tres rient, girant cua i jo em quedo amb l'olla a la ma. Tres anys desprès, la meva amiga truca a la porta vestida de hawaiana, amb un collaret de flors. Que has fet tot aquest temps? Viure la vida en llibertat a una illa del Pacific.I el conill?I les gallines? I baixar la poble cada dia?Sinó haig de fer res no faig res. Per el sexe no li vaig preguntar perquè tres anys, tres en una illa ha d'anar be per força. I com va acabar? L'Antoniotti volia seguir comercializant per el mon els components que coneixia. I el Belmondo la primera onada d'un petit tsunami li va llençar una sabata de taco al cap i una segona amb un tauró, se'l va menjar. Va estar un temps per casa i va tornar a marxar. No l'he vista mes. De tant en tant, al capvespre, em quedo molta estona mirant l'olla...